Societat

DO Empordà. fruits de la terra

Del Pirineu i del Mediterrani

El monestrell de l'Empordà ja va ser elogiat pel savi medieval fra Francesc Eiximenis el 1385. Com a denominació d'origen, la DO Empordà va néixer el 1975, només amb productors de l'Alt Empordà. I des del 2004 la DO abasta les dues comarques empordaneses: l'Alt i el Baix

Les millors vinyes de tot l'Empordà s'enfilen rosts amunt, en feixes de paret seca per aguantar la terra l'erosió. De feixes amb vinya n'hi ha, però ni de bon tros les que hi havia hagut fins al darrer terç del segle XIX, abans que ho arrasés aquell diminut insecte xuclador de la saba de les arrels, anomenat fil·loxera. Durant anys i panys les feixes de paret seca han estat monuments fantasmagòrics que els incendis devastadors de màquia han contribuït a ressaltar. Uns quants quilòmetres van desaparèixer, perquè molts pagesos van trobar que la vinya era més rendible si s'hi construïen xalets, apartaments i altres productes de l'especulació al servei del turisme a la vista de tothom, dia i nit.

La vinya torna a les feixes, a iniciativa dels cellers i viticultors més potents. Arran de mar, al cap de Creus, on la serralada dels Pirineus s'ajunta amb la Mediterrània. La vinya a les feixes millora el paisatge, l'embelleix. Constitueix un tallafoc de primera: evita la propagació dels incendis, que en els anys 1980 van ser tràgics. I garanteix un producte selecte, especialment al cap d'uns anys.

La paret seca torna: es restauren i es reconstrueixen quilòmetres i tones de pedra seca. Més enllà del fet antropològic, arqueològic i patrimonial, tornen a sorgir colles d'especialistes que s'hi guanyen la vida. I serà un factor d'atractiu de l'enoturisme que la DO Empordà s'ha marcat potenciar, com a objectiu prioritari, al costat de la promoció del vi i del patrimoni vitivinícola empordanès.

El guru mundial dels vins, Robert Parker, va escriure el 2005: «Quin descobriment, aquests magnífics vins de la denominació d'origen Empordà. Podria ser l'Empordà el pròxim Priorat?» Això és el que tothom anhela. De fet, l'Empordà comença a ser negoci; sorgeixen molts cellers petits, que cuiden el producte i la imatge.

A l'Empordà, de la varietat garnatxa en diuen lledoner, perquè el terme garnatxa o granatxa es reserva per al vi dolç, molt especial i interessant.

L'Empordà és un territori de paradoxes. Per exemple, les varietats recomanades són, per als vins blancs, el lledoner blanc, el macabeu i el moscatell d'Alexandria, i per als vins negres, el samsó o carinyena i el lledoner negre. El monestrell, conreat a l'Empordà Cabernet des de temps immemorials, figura com a varietat autoritzada, al costat del cabernet sauvignon, del cabernet franc, del merlot, de l'ull de llebre, del syrah i de la garnatxa peluda; del chardonnay, del gewurztraminer, de la malvasia, del moscatell de gra petit, del picapoll blanc, del sauvignon blanc o del xarel·lo. I en canvi, la garnatxa roja, varietat autòctona, és pendent de ser aprovada. Coi de la tramuntana!

Superfície
2.020 hectàrees de vinya
Viticultors i cellers inscrits
423 viticultors i 45 cellers
Varietats
Deu blanques i deu negres
Localització
Alt Empordà i Baix Empordà
Producció anual
52.148 hectolitres
3,5 milions d'ampolles www.doemporda.com
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.