“Els escacs haurien de ser una assignatura més”

Per fer recerca, per formar universitaris de les ciències de l'educació que després puguin utilitzar els escacs en l'ensenyament a l'escola, i sobretot per treballar en una futura introducció dels escacs en el sistema educatiu formal.

Exacte. És un dels nostres objectius. Creiem que seria bo que els escacs estiguessin presents en la formació dels infants d'una manera més formal que no pas ara. Avui hi ha escacs en cursos i activitats extraescolars, com si fos una cosa de més a més. Però això ha d'evolucionar, ha de ser una assignatura més. El Parlament Europeu ha fet una recomanació: que s'introdueixin els escacs als sistemes educatius dels estats membres. A Catalunya, l'any 2010 el Parlament va instar el govern a declarar els escacs d'utilitat pública. Nosaltres farem estudis, i formarem els futurs professors perquè tinguin els escacs com una eina. No pas perquè siguin grans mestres d'escacs, sinó perquè puguin utilitzar-los a classe.

Són una eina pedagògica molt interessant. Permeten treballar temes transversals de la formació: la història, el llenguatge, les matemàtiques... A través del joc, i els escacs tenen un component lúdic important, els alumnes treballen millor diversos aspectes formatius. Encara no hi ha massa literatura científica sobre aquests processos, i aquesta també serà una de les tasques de la càtedra: fer recerca sobre com els escacs ajuden, o no, en una millora de l'activitat cognitiva, la comprensió, el raonament lògic, la concentració, la memòria...

És un dels aspectes principals del joc. El bon jugador d'escacs recorda moltes obertures. N'hi ha milers i milers, amb les seves variants i subvariants. Un infant que aprèn a jugar a escacs el que fa de seguida és memoritzar diverses obertures i el joc que es pot desenvolupar a partir de cadascuna d'elles. I és un procés que no s'acaba mai. Els grans mestres en continuen aprenent de noves, contínuament. En altres fases del joc, en canvi, calen altres aptituds, com ara la paciència, la capacitat de preveure situacions, també el raonament ràpid quan les partides són ràpides i es precipiten contra el temps.

Sembla que pot ajudar a desenvolupar determinades capacitats. Però ser un bon jugador d'escacs no significa ser molt intel·ligent. Hi ha un estudi del 2007 sobre la correlació d'intel·ligència i escacs, i conclou que els bons jugadors no són els més intel·ligents, sinó els que hi han dedicat més temps.

Els anys de pràctica hi influeixen, com tot a la vida. I sembla clar que la pràctica dels escacs pot desenvolupar aptituds per a d'altres àmbits del coneixement, i per això són una eina interessant. Ara bé: tot té un límit. En certs nivells, als grans experts en escacs també els costa més traspassar les eines cognitives dels escacs cap a d'altres àmbits. Saber molt i molt d'una cosa et pot fer ser massa inflexible a l'hora de transferir aquest coneixement a d'altres àmbits. Pots aprendre molt d'escacs, però això en temes d'enginyeria mecànica no deu ser tan útil.

És un joc de paciència i concentració. Els escacs poden fomentar aptituds que els nens no treballen en altres jocs, com ara aquestes. També la responsabilitat. És un joc d'assumir les pròpies decisions. Si t'equivoques, t'has equivocat tu. El respecte al contrari, saber que qualsevol et pot guanyar, l'esportivitat. Són valors interessants. També és un joc molt competitiu.

Exacte. Estàs davant del contrincant sol i te n'has de sortir. La competitivitat està bé, sempre que sigui sana i esportiva, i tots dos sàpiguen acceptar la derrota com una oportunitat per aprendre. És una afició sana. I no té edat. Es pot aprendre en qualsevol moment de la vida.