Societat

Alarma pel baix nivell de català oral al final de la secundària

Professors i sociolingüistes alerten de la poca competència en la llengua parlada als barris més castellanoparlants

Molts docents fan les classes en castellà al marge del que diu el projecte lingüístic del seu centre

Els experts insten a treballar més l'expressió oral a les aules

La recent ofensiva política i judicial a favor de la introducció del castellà a l'escola com a llengua vehicular ha multiplicat les alertes dels sectors espanyolistes pel suposat baix nivell de castellà dels estudiants en acabar l'ensenyament obligatori. Cada cop, però, surten més veus del món educatiu que avisen del baix nivell de català oral dels alumnes de quart d'ESO, especialment als barris on aquesta llengua té una presència molt escassa.

El crit d'alerta l'han llançat professors de català, que recorden que, tot i que segons els últims resultats de la prova de competències bàsiques el nivell de català ha anat millorant els darrers anys, el baix nivell oral de molts estudiants passa desapercebut senzillament perquè en aquestes proves aquest aspecte no s'avalua. De fet, fer-ho comportaria un enorme esforç econòmic i organitzatiu per part de l'administració, ja que s'hi haurien de destinar centenars d'examinadors. En qualsevol cas, l'avís dels professors de català ha obert el debat i alguns estudis de sociolingüística ja assenyalen cap a la mateixa direcció.

“Aquí la normalització lingüística no ha arribat”, denuncia Marta Pons, professora de català de quart d'ESO de l'institut Picasso del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. “El català al barri és com una llengua estrangera”, corrobora la seva companya de departament Montserrat Garcia. “Als alumnes els costa molt parlar en català, i fins i tot n'hi ha que et diuen «No t'entenc» quan els parles en català”, afegeix.

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), de la Universitat de Barcelona, està duent a terme un estudi sobre la competència oral dels alumnes de sisè de primària i de quart d'ESO que analitza la qualitat de la llengua oral dels joves. Segons explica la investigadora Montserrat Sendra, els resultats, en general, són acceptables, però s'aprecien diferències notables en funció de la zona de residència de l'estudiant. “Molts alumnes de barris amb poca presència del català presenten problemes de lèxic i castellanismes, per exemple, diuen jaula en lloc de gàbia; de fonètica (ensordiments de la essa) i de sintaxi (absència de pronoms febles). A final de la secundària no es domina al 100% el català”, constata Sendra.

Ciutat Meridiana, expliquen les professores de l'institut Picasso, és un d'aquests barris on el català té una presència gairebé residual. “En tots els grups de quart d'ESO només tenim un alumne de família catalanoparlant”, explica Pons. Això fa que “els pakistanesos quan s'integren aquí ho facin en castellà”, afegeix Garcia.

Xavier Vila, director del CUSC, explica que, tot i que ara “hi ha més nens que tenen nocions bàsiques de la llengua, hi ha molts més alumnes no-catalanoparlants que fa vint anys”. “Als barris amb menys presència del català –assenyala– no tenen registres diferents de la llengua, el seu català és primet, ha perdut gruix i riquesa.”

Reculada a la televisió

Vila atribueix part del problema a la reculada del català als mitjans de comunicació, particularment a la televisió. “Els nanos marroquins que ara tenen vint anys es pensaven que els dibuixos animats només eren en català perquè miraven el canal Super3. Ara tenen el Clan, Boing, Disney... I, a sobre, no hi ha productes per a adolescents en català que els parlin en el seu llenguatge. Tot això és catastròfic”, lamenta Vila.

El director del CUSC admet que “en castellà tampoc es treballa prou l'oralitat”, però, en canvi, “els estudiants tenen més estímuls en aquesta llengua” en els mitjans audiovisuals. En castellà, els alumnes –diu– disposen d'eines per sortir-se'n en situacions lingüístiques que van “des d'insultar fins a elaborar discursos més formals”.

Tot plegat té conseqüències en el terreny acadèmic. “Si fóssim estrictes hauríem de suspendre tothom”, avisa Pons, que nega que “els estudiants de quart d'ESO surtin amb l'equivalent del nivell C de català”. “És impossible”, assegura.

I què es pot fer per resoldre o, si més no, minimitzar el problema? “Hauríem de començar per exigir al professorat que respongués sempre en català als alumnes quan se'ls adrecen en castellà i fessin les classes en català”, proposa Pons, que explica que en alguns instituts, malgrat que el seu projecte lingüístic determina que les classes s'han de fer en català, molts professors les fan en castellà. “I no passa res perquè ningú comprova en quin idioma s'està fent la classe.”

Aquesta situació ja fa temps que la denuncien molts professors, particularment els de català, que critiquen que el fenomen quedi amagat mentre els focus se centren sobre el percentatge de castellà a les aules catalanes.

En el catàleg de propostes per millorar la competència oral en català dels alumnes, la investigadora del CUSC Vanessa Bretxa posa el focus també sobre els mestres de primària. “El nivell dels mestres ha de ser excel·lent, un requisit imprescindible perquè els infants aprenen amb l'exemple i això és molt important per a la fonètica”, opina Bretxa, que denuncia que aquesta exigència està “desdibuixada”. “Per a certs llocs de treball potser no cal un nivell molt alt de català, però per a l'educació sí”, insisteix. Bretxa celebra que la Generalitat hagi elevat la nota mínima de llengua a la selectivitat per accedir a magisteri (ara cal un 5), però avisa que cal mantenir les assignatures de normativa i llengua a la carrera. “En alguna ocasió s'ha dit que com que ja vénen amb el nivell C no cal”, aclareix.

Vila proposa que a les escoles i els instituts es treballi més l'oralitat i la fonètica, com es fa als Estats Units, “on a les aules es fan debats parlamentaris”. “Aquí les classes són molt magistrals i mai s'avalua l'oralitat. Tampoc hi ha correcció fonètica i cada cop és més difícil sentir el so de la ella i de la essa sonora”, lamenta.

Vila demana al Departament d'Ensenyament que prengui mesures. “La consellera ha fet molt bé de posar l'èmfasi en la lectura, però caldria també posar en marxa un pla per la llengua oral.” Ensenyament admet que no té cap programa específic sobre aquesta qüestió, com ara el Pla Nacional de Lectura, però assegura que als centres es treballa l'oralitat i disposen de materials de suport.

La majoria de lingüistes i docents coincideixen a remarcar que el que no es pot fer, en cap cas, és cedir ni un mil·límetre en la defensa del model d'escola en català de les últimes tres dècades. “Si s'aplica la Lomqe [llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa] i el 25% d'assignatures en castellà ja ens podem retirar. Molts alumnes, el català, ni el sentiran”, avisa Pons.

La normalització lingüística no ha arribat al nostre barri
Marta Pons
professora de català
El nivell de català dels mestres ha de ser excel·lent, s'aprèn amb l'exemple
Vanessa Bretxa
sociolingüista
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a