La fibromiàlgia també afecta els nens
Entre el 20 i el 37% de la població infantil tenen dolor crònic i, d'aquests, entre el 2 i el 6% podrien tenir fibromiàlgia
Sovint tenen mal de panxa, mal de cap o dolor als ossos i a les articulacions, dormen malament a la nit, tenen un mal rendiment escolar, estan més tristos que la resta i deixen de fer activitat esportiva. Aquests són els símptomes dels nens que tenen dolor crònic, i que es mantenen passats tres mesos i afecten la qualitat de vida del petit o de l'adolescent. No es tracta de cap qüestió psicològica, diu d'entrada Jordi Carbonell, que és cap del servei de reumatologia de l'Hospital de l'Esperança de Barcelona, sinó que l'origen cal buscar-lo «en la disfunció dels sistema nerviós central, que s'expressa en tot l'organisme i en alteracions de l'estat d'ànim». Això és perquè el dolor és «la resposta del sistema nerviós central a una situació estressant», hi afegeix el reumatòleg. Per això, la predisposició genètica és indubtable, però cal que hi hagi una situació estressant perquè l'infant faci aquesta resposta somàtica.
Com en moltes malalties, la detecció preferentment precoç és determinant per a la recuperació de l'infant o l'adolescent i la majoria poden fer vida normal al cap d'un any i mig; «si no, després són situacions difícils de revertir», comenta el doctor Carbonell. De fet, la precocitat en l'atenció fa que «a vegades» el tractament ni tan sols inclogui fàrmacs, sinó que es basi en la psicoteràpia i l'exercici.
Altres vegades sí que cal receptar medicaments, però tal com reconeix el psicòleg de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Jordi Miró, «un dels problemes que existeixen és que les investigacions sobre medicaments per al dolor en nens són comptades» i és per això que l'Agència Europea del Medicament «està interessada a avaluar els efectes dels fàrmacs en els nens», ja que, segons hi afegeix Carbonell, «és perillós traslladar experiències fetes sobre adults als nens, per raons de maduresa metabòlica que fan inadequades les dosificacions a edats infantils». Però no només es disposen de pocs estudis sobre farmacologia per al dolor, sinó que hi ha «un forat de coneixement» –com ho qualifica Carbonell– sobre el dolor mateix en els infants, de manera que experts com Jordi Miró alerten que no es poden extrapolar a la població infantil els resultats d'estudis sobre adults.
Precisament la falta d'investigacions és una de les queixes de Manuel Alberto Camba, president de la Societat Espanyola del Dolor, que va ser a Tarragona durant la II Jornada Internacional Dolor Crònic Pediàtric. Aquesta mancança fa que els percentatges que identifiquen el problema ballin i, si bé l'enquesta de salut alemanya (KIGGS) determina que el 24,3% dels nens entre 11 i 17 anys i el 9,9% dels que tenen entre 3 i 10 anys tenen dolor crònic, l'estudi elaborat pel departament de psicologia de la URV a partir de 500 entrevistes a nens d'entre 8 i 16 anys del Camp de Tarragona, situa en 37,3% la proporció de població infantil que tenen dolor crònic.
Passa de la mateixa manera amb les proporcions sobre la fibromiàlgia, que el doctor Carbonell estableix entre el 2 i el 6% de la població infantil que té dolor crònic. Però el fet és que la fibromiàlgia infantil encara és més desconeguda, assegura Jordi Miró, també per als pediatres, que són els metges que tracten els nens en primera instància.
La fibromiàlgia té a més «un impacte important sobre la família del nen», diu Carbonell, de manera que «cal temps per explicar què significa i què li passa» perquè la família també lluiti contra aquest problema.
