Creix en 1.400 la llista de gironins pendents d'operar-se
la demora El temps d'espera a la regió sanitària de Girona es manté, de mitjana, en tres mesos, un mes menys que a la resta de Catalunya més operacions Salut assegura que els hospitals tenen una activitat quirúrgica superior a altres anys a pesar de les retallades pressupostàries, i atribueix aquest augment a la implicació dels professionals
En el darrer mig any, la llista d'espera per a una operació no urgent a la regió sanitària de Girona ha crescut de 1.426 persones, però el temps de demora ha augmentat molt lleugerament, passant dels 3,28 mesos el desembre del 2010 als 3,38 mesos el juny d'aquest any. Aquestes dades van ser valorades ahir molt positivament pels responsables dels serveis de Salut a Girona, entre ells el director Josep Trias. La cap de compra de serveis i control de gestió dels serveis de Salut, Maria Teresa Lapiedra, va destacar que, a pesar d'haver-hi més persones pendents de fer-se una de les catorze intervencions quirúrgiques que, ara per ara, tenen un temps màxim de garantia de dur-se a terme, el temps de demora s'ha mantingut estable i a més és inferior al de la resta de Catalunya, on la demora és de 4,3 mesos. En aquest sentit, Trias va subratllar l'esforç fet pels professionals tot i les retallades pressupostàries que s'han aplicat als hospitals de la demarcació a causa de la crisi. I és que si bé a la demarcació es fa el 10% de tota l'activitat quirúrgica de Catalunya, té únicament el 8% dels pacients catalans que estan en llista d'espera.
Pel que fa a l'increment de la llista d'espera en 1.500 persones, Lapiedra va negar que respongui a una davallada de l'activitat quirúrgica i va justificar-ho adduint que “han entrat més pacients” en aquesta llista. I va assegurar que el ritme d'operacions no urgents que se segueix aquest any és fins i tot més alt que en anys anteriors.
De moment, en aquests sis primers mesos de l'any ja s'han dut a terme 8.925 operacions, una xifra que, segons va advertir Lapiedra, és molt possible que sigui menor en els darrers sis mesos del 2011 perquè s'hi inclouran els mesos d'estiu, en els quals es fan menys operacions programades. “Ens han entrat més pacients a la llista d'espera, s'han fet més operacions i, a pesar dels ajustaments pressupostaris, el temps d'espera és el mateix”, va dir Lapiedra a tall de resum. “L'objectiu, fins a final d'any, és que l'activitat quirúrgica no baixi i de moment els hospitals estan complint els objectius marcats”, va afegir la responsable de la compra de serveis de la delegació de Salut.
Sense compra addicional
Una altra de les dades que es van ressaltar ahir, durant la presentació dels nous criteris de les llistes d'espera, és que el Servei Català de la Salut no ha fet aquest any una compra addicional d'activitat quirúrgica als hospitals de la demarcació, i no pas a causa de la retallada pressupostària, sinó perquè, segons va raonar Lapiedra, des que el 2003 es va posar en marxa el sistema d'operacions quirúrgiques amb garanties s'ha arribat a una situació d'equilibri al territori que ha fet innecessari prendre una mesura de tipus especial.
Una altra de les qüestions que Salut ha pactat amb els hospitals és que aquests facin una quantitat més gran d'operacions sense ingrés hospitalari, els procediments anomenats de cirurgia major ambulatòria (CMA). En aquests moments, la cirurgia sense ingrés ja representa entre el 40% i el 50% de les operacions que es duen a terme als hospitals de la demarcació, a excepció de l'hospital Josep Trueta. En tractar-se de l'hospital de referència de la regió sanitària, el Trueta se centra en operacions de més complexitat.
A partir de l'aprovació del nou decret que regirà la programació de les operacions no urgents, la gravetat serà el criteri prioritari. La garantia d'una espera màxima de sis mesos deixarà d'aplicar-se i els pacients pot ser que esperin des d'un mes fins a un any. (Més informació, planes 36 i 37).
Fins a sis mesos per a una pròtesi
Els pacients gironins que més temps han d'esperar, de mitjana, per operar-se són els que estan pendents de la implantació de pròtesis de genoll, amb 6,91 mesos d'espera. Aquest temps d'espera ha augmentat un mes respecte al desembre del 2010. També acumulen més temps d'espera les artroscòpies (dels 4,46 mesos s'ha passat als 5,15 mesos), les operacions per implantar pròtesis de maluc (dels 3,88 mesos s'ha passat als 4,33) i la circumcisió (en aquest cas els 3,34 mesos s'han convertit en 5,11 mesos). Pel que fa a nombre de pacients que estan en llista d'espera, en primer lloc hi ha les persones pendents d'operar-se de cataractes (1.925, 500 més que el desembre de l'any passat); les que esperen per fer-se una artroscòpia (498, un centenar més) i els pacients a qui han d'implantar una pròtesi de genoll (de 574 s'ha passat a 657). Lapiedra va manifestar la preocupació de Salut pels pacients que estan pendents d'una operació de pròtesi de genoll i en aquest sentit va recordar que justament per això el nou decret que s'aprovarà d'aquí a unes setmana els empararà. Va recordar que, el 2003, el temps d'espera per a aquesta intervenció era de 2 anys.
