“Tots tenien clar què havien de fer però no l'operaven”
Josep Maria Fuertes, marit de la dona de Tossa de Mar que va morir d'hemorràgia cerebral després de passar per quatre hospitals, manté que no es va actuar amb la urgència que requeria el cas
Josep Fuertes, veí de Tossa de Mar, encara no acaba d'entendre que la seva dona, Carmen Mesa, estigui morta després d'un periple per quatre hospitals en 65 hores. “Al Trueta un metge em va dir: ‹Si ho fan de pressa, amb tres dies més la podreu portar a casa›”, relata. Ell té clar, sobretot després del que diu que havia sentit a dir als metges, que la seva dona potser encara seria amb ell “si l'haguessin agafat ràpidament”.
Fuertes té gravada a la memòria una altra conversa amb una metgessa de l'ambulància medicalitzada que va traslladar la seva dona de la Vall d'Hebron al Clínic: “Si li passa alguna cosa a la teva dona no hi ha dret”, afirma que li va dir la metgessa amb referència al fet que no van actuar amb la rapidesa que requeria el cas. Tot plegat el manté en la cruel incògnita de què hauria passat si als hospitals hi hagués hagut els mitjans necessaris, de si en realitat el Trueta no va poder operar-la a causa de les retallades –a la tarda molts quiròfans estan tancats i el nou protocol obliga a tractar la patologia de Mesa a la Vall d'Hebron– i de per què no es va derivar la seva dona directament al Clínic si és que a la Vall d'Hebron no hi havia prou sales disponibles i, a més, una màquina clau per realitzar l'operació estava espatllada.
El resum del cas, per l'home i les tres filles, és clar i el vinculen directament a les retallades: els metges tenien un diagnòstic clar, sabien què calia fer, “però en comptes d'actuar de pressa es va allargar 65 hores”. “Que no em diguin que no, perquè és així”, manté amb convenciment. Se li trenca la veu recordant la seva dona, es lleva plorant i se'n va a dormir plorant i l'única distracció són les filles i els néts i passejar per Tossa.
Recorda que la seva dona va ser conscient fins que la van sedar per traslladar-la al Clínic: “En algun moment va mig recuperar-se i em coneixia, però ja no hi vaig poder parlar com abans. Massa tard.”
LA DADA
LA FRASE
La Vall d'Hebron obre una investigació
L'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha obert una investigació interna, com marca el protocol després de la presentació d'una queixa, per revisar el cas. El director assistencial de l'hospital, Jaume Roigé, va sostenir ahir que el centre va invertir “tots els recursos tècnics i humans” per salvar la pacient quan va arribar al centre, i va defensar l'actuació correcta de l'hospital, eludint valorar l'actuació dels altres hospitals, pel fet de no ser de la seva competència.
En el moment d'intervenir-la, el centre no disposava de l'equip de guàrdia per fer aquesta intervenció, i l'hospital Clínic era el de referència, amb motiu de la redistribució de tasques ordenada per la Generalitat, i era “habitual” la derivació de pacients per aprofitar els recursos del sistema, ha afegit Roigé. També va assegurar que “les retallades no han afectat l'atenció urgent”, i que l'hospital no veu negligència en la seva actuació. També va explicar que els aneurismes greus tenen una mortalitat del 40% al cap de 24 hores i del 46% al cap de 72, “i és clau el tractament, el control i el temps”. Natàlia Mesa, filla de la difunta, considera que el centre “es treu les puces de sobre d'una manera descarada i ofensiva”. També explica que fa dos mesos que va presentar la queixa a la Vall d'Hebron i encara li han de contestar.
La gerència de l'hospital Trueta de Girona va informar ahir que el procediment que calia era una embolització de l'aneurisma i que “no es realitza a l'Hospital Universitari de Girona”.