Salut

ANNA AROMÍ

PSICOANALISTA I CO-COORDINADORA DE LA SECCIÓ CLÍNICA DE BARCELONA

“Per conèixer l'inconscient, has de pagar amb els prejudicis”

El futur és avui. I tenim un problema si el discurs que impera és el de “tots iguals”
La crisi ha fet disparar un dinou per cent el nombre de casos de depressió a l'Estat. És una dada presentada al Congrés Català de Salut Mental. Què s'hi pot fer des de la psicoanàlisi?
Jacques Lacan ja va avançar que es presentarien en forma d'epidèmia, tal com estem veient, la depressió, l'autisme, la hiperactivitat, etc. Ell ho analitzava com un efecte de la conjunció del discurs del capitalisme amb el discurs de la ciència. Què s'hi pot fer? Acostar-se cas per cas per veure, per exemple, que no tot és depressió. És a dir, que trobem persones que estan en un moment de dol normal o amb una tristesa normal i, en canvi, a l'altre extrem trobem persones amb una melancolia molt greu. Què manté el diagnòstic junt? Tots ells, amb les seves diversitats de vides i dificultats, prenen la mateixa medicació.
Els professionals de la salut adverteixen de l'abús d'antidepressius, ansiolítics i pastilles per dormir. Què passa si només ens medicalitzem i no afrontem el problema?
És difícil anar contra el discurs ambient. Però és l'única sortida si volem mantenir-nos com a subjecte i amb el desig particular de cadascú. A mi, em ve gent que diu que no sap gestionar les emocions. És que som capitalistes que hem de gestionar-les com si fossin un capital econòmic? En tot cas, no estem en contra de l'ús terapèutic de la medicació quan cal, però tenim en compte que no estem fets únicament de neurones, ni d'ADN, ni de sistema nerviós... sinó que també estem fets de paraules. La psicoanàlisi s'ocupa de la part que té a veure amb el llenguatge.
Què aprendríem si ens escoltéssim?
No és fàcil escoltar-se, i a vegades fa falta ajuda per fer-ho. Podríem dir que la psicoanàlisi d'orientació lacaniana fa una operació del llenguatge semblant a la de Ferran Adrià amb els aliments. Tothom sap cuinar uns macarrons, però ell agafa el blat per un cantó, la llavor del tomàquet per un altre... i amb això fa una construcció original. En psicoanàlisi, el discurs mateix ens ajuda a destriar els elements i veure com es pot compondre un plat nou que ens ajudi a viure millor. La diferència és que el cuiner no és l'analista, és el mateix analitzat.
En aquest sentit, la psicoanàlisi incideix a agafar el toro per les banyes de la nostra vida?
La vida és el camí que hem fet i com el volem continuar fent. Perquè, allò que en diem futur, ens ho guanyem cada dia. Per tant, agafar el toro per les banyes és plantejar-se d'on traiem les forces per llevar-nos: el nostre desig.
Què ens aporta la psicoanàlisi que no facin altres disciplines també dedicades a la psique?
El que es pot esperar d'una escolta amb altres disciplines és ajuda, comprensió, coaching... però, la psicoanàlisi és una transformació; i en la qual perds coses. Altres pràctiques prometen que el subjecte hi guanyarà; en canvi, per conèixer el teu inconscient, que és del que es tracta en la psicoanàlisi, has d'estar disposat a pagar amb els prejudicis que tens sobre tu mateix i sobre el món. I què hi guanyaràs? Un accés a una llibertat amb relació al teu desig.
Els psicoanalistes tenen fama de ser tancats. A què és degut que ara obrin portes?
S'estan proposant algunes lleis, tant a Espanya com a altres països, que plantegen que la psicoanàlisi no és prou bona per tractar casos com el de l'autisme, per exemple, i en canvi és sabut que els grans avenços amb els autistes vénen de part de l'orientació lacaniana. Hi ha clíniques a Barcelona, França i Bèlgica que fan un treball excel·lent; per això estem contra els atacs, totalment intencionats, que està rebent la psicoanàlisi. És per això que obrim portes i expliquem el que fem i la formació que donem.
Quina és l'orientació de futur?
El futur és avui. I tenim un problema si el discurs que impera és “tots iguals”. Hi ha desconfiança amb els polítics, però molts s'obliden de fer política i només fan gestió! I això ens afecta també en la psicoanàlisi, perquè per gestionar es necessiten enquestes, agrupar depressius, hiperactius... Sis milions d'aturats és una xifra inabastable mentalment; però, si és un veí o un familiar, quin tipus de subjecte es configura, està reduït a la xifra o fa servir la seva originalitat? Les singularitats no es poden agrupar; però això va contra la gestió. I es dóna la culpa a la població dient que hem viscut per sobre les nostres possibilitats. Els corruptes no se'n senten i, en canvi, els pobres que no han comès cap infracció sovint tenen sentiment de culpa. Doncs, si es vol parlar de culpa, ho fem seriosament i amb un psicoanalista.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.