“No es pot predir el camí que seguiran les llengües”

El què fem es estudiar el llenguatge des d'un punt de vista teòric. La pregunta bàsica que es planteja la lingüística teòrica des de fa més de mig segle és quines són les bases genètiques del llenguatge. Què tenim els humans que ens fa que tinguem aquest mitjà d'expressió que ens diferencia de les altres espècies que tenen sistemes de comunicació però que són substancialment diferents. La resposta a aquesta pregunta bàsica s'aborda de mica en mica.

Ho faig des de la banda de la fonologia, que és la part de la gramàtica descriptiva i teòrica que està lligada més al so. El que fem es estudiar els sistemes fonològics, els sistemes de so de les llengües naturals i mirar què tenen en comú. Els que estudien morfologia, les paraules, la sintaxi, les frases fan el mateix.

Fenòmens comuns a moltes llengües però amb diferències.

En català, per exemple, hi ha tot un conjunt de consonants que en posició final de mot no distingeixen les variants sorda i sonora. B de p, t de d, s sorda i sonora... per això diem ‘Madrit'. Aquest fenomen existeix en català des de fa uns segles però ho trobem també en el polonès, en el rus, en l'holandès... El mateix fenomen amb petites diferències.

Sí i si un es fixa com parla un holandès com Cruyff es veu que fa exactament el mateix. Estudiat amb detall es veu quina part d'aquest fenomen té una base purament fisiològica o fonètica. Per qüestions aerodinàmiques, físiques... però després hi ha una part mental. Quines són les propietats que fan que algunes llengües tendeixin a tenir aquest fenomen i no en tinguin d'altres. El que fem és mirar el que és comú entre llengües.

Si a base de comparar moltes i moltes llengües. Clar això una persona sola no ho pot fer. El que fem els que ens dediquem a això és estudiar-ne unes quantes, normalment les que tens més aprop. Hi ha un treball més empíric, més de dades, i després hi ha un treball més teòric. Estudiant una sola llengua en pots treure conclusions generals, però és més normal fer un ventall de les que comparteixes el fenomen que investigues. Pensi que al món hi ha unes sis mil llengües, cadascuna amb diverses variants.

Sí, com s'expliquen aquests fenòmens. Trobes que l'arrel d'una paraula o el morfema que indica el plural no es presenta sempre de la mateixa forma. Si la llengua l'hagués creat un enginyer això no ho hauria fet, perquè és una pèrdua d'efectivitat. Si una paraula es pronuncia d'una forma o una altra segons el context perd eficiència. En un llenguatge de programació una instrucció sempre és igual. Llavors volem saber com s'expliquen aquestes fluctuacions. Però això és una feina molt llarga que durarà segles.»

No. La complexitat lingüística és similar en totes les llengües, el què passa és que n'hi ha unes que tenen parts més simples que altres. Per exemple un sistema de vocals més simplificat però una morfologia més complexa. En el temps varien, per influència externa, per dinàmica pròpia... Quin camí seguiran no es pot predir, es com predir el temps a tres anys vista.