Ciència

l'entrevista

“D'aquí a poc els cotxes es passaran informació”

Quan es va començar a interessar pel xifratge de dades?

Quan estudiava. La meva tesi doctoral va ser la primera monogràfica que hi va haver sobre criptografia a l'Estat espanyol. Al cap d'un temps vaig passar al camp de la seguretat de dades i el que fem ara mateix a la URV és treballar sobre la privadesa.

Sembla que la privadesa cada vegada és menor en el món de les xarxes socials...

Intentem que es pugui mantenir la privacitat sense que els serveis de la societat de la informació deixin de funcionar bé, ràpidament i de manera segura.

Em posi algun exemple.

Volem poder comprar anònimament per internet, fer servir xarxes de vehicles sense que aquests delatin per on anem en cada moment, la cerca d'informació per internet, respondre a enquestes que volem que siguin anònimes del tot...

Tothom té clar que una targeta Visa té uns codis de seguretat, però amb xarxes de vehicles o amb la recerca per internet què feu exactament?

En el cas dels pagaments hi ha una tecnologia, que no hem inventat nosaltres i que existeix de fa temps, que permet fer pagaments tan anònims amb targeta com si fossin en metàl·lic. No hem de fer res en aquesta tecnologia perquè ja està feta. Però hi ha d'altres camps, per exemple en la cerca en bases de dades o en motors de cerca com Google que, si no hi fem res, després d'unes quantes recerques repetides aquestes companyies poden crear un perfil dels nostres gustos o interessos. Això ells ho busquen perquè en el terreny publicitari és molt efectiu. Però hi ha usuaris, companyies o agències de seguretat que no volen que aquestes companyies acabin sabent què estan buscant a la xarxa, perquè això pot donar pistes a la competència o a països enemics. A nivell individual, una persona que està cercant informació sobre medicaments també pot ser que no vulgui que se sàpiga que ho busca. Treballem en aquest camp, que és que les persones puguin mantenir la seva privadesa, tot i utilitzar la societat de la informació. Tot i que l'abús de les xarxes socials fa dubtar si les persones volen privadesa...

I això de les xarxes de vehicles?

És un fenomen emergent. Els vehicles de sèrie portaran d'aquí a pocs anys un sistema que els permetrà parlar entre ells. S'enviaran missatges per informar que una carretera està tallada, que hi ha gel o simplement que hi ha un embús. Això permetrà fer un trànsit més fluid i més segur. L'inconvenient és que si el vehicle parla massa està dient tota l'estona on ets tu. Això no agrada, perquè el lloc on ets diu molt de la teva vida privada, i fins i tot pot delatar el teu patró de velocitat, i aquest patró pot indicar el teu estat d'ànim. Si aquesta informació és revelada, els conductors tendiran a inhabilitar aquests sistemes. Establim protocols que permeten mantenir aquests missatges, de manera que siguin segurs, que no n'hi hagi de falsos perquè podrien provocar el caos, però alhora permeten mantenir l'anonimat i la privadesa del vehicle, llevat que el missatge sigui fals.

Com funcionarà aquest sistema de missatges entre cotxes?

Alguns seran llançats automàticament pel vehicle i els altres pel xofer. Per exemple, en una carretera glaçada el cotxe detectarà que hi ha poca adherència i ho comunicarà als cotxes que siguin prop d'aquella ruta. Si hi ha un embús passarà el mateix. Alhora el sistema permetrà rebre senyals de trànsit que ja no seran exclusivament visuals sinó que seran simplement senyals de ràdio.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a