Catalunya acull cada hivern 65 milions d'ocells
La pobra cultura naturalista dels humans acostumats a viure en grans ciutats indica que a l'hivern tots els ocells marxen cap a l'Àfrica per trobar refugi i que, des del punt de vista ornitològic, Catalunya només és un país d'acollida a la primavera i a l'estiu.
El nou Atles del ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 coordinat pels experts de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) desfà aquest i molts altres prejudicis. En realitat, Catalunya acull cada hivern uns 65 milions d'ocells, gairebé el doble d'ocells que fan niu al nostre país. “L'hivern a Catalunya ens pot semblar fred i dur, però en realitat, en moltes zones, ofereix ambients acollidors per als ocells, sobretot a les zones humides”, explica Sergi Herrando, tècnic de l'ICO i coeditor del nou atles. “Els ocells procedents del centre i l'est d'Europa –de països com Rússia, Finlàndia o Suïssa, on les masses d'aigua estan glaçades a l'hivern– troben llocs perfectes per passar l'hivern a casa nostra, per exemple, al delta de l'Ebre”, detalla Sergi Herrando.
L'exemple dels ocells que han convertit el delta de l'Ebre en el seu balneari pot semblar una anècdota, però en realitat és una demostració de la importància de la recerca científica aplicada a la conservació del medi ambient. De fet, amb treballs com el nou atles d'ocells d'hivern es demostra l'èxit a escala global de la protecció dels espais naturals i els hàbitats del delta de l'Ebre. La protecció dels espais naturals del delta durant les últimes dècades i la gestió dels arrossars, deixant els conreus inundats a l'hivern són elements de gran importància per als ocells de bona part d'Europa, com es demostra ara amb el treball de recerca que hi ha darrere el nou atles de l'ICO. L'anterior llibre de referència en aquest cas és l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 en què s'estimava que la població reproductora a casa nostra era d'uns 35 milions d'ocells.
Xifres comparades amb l'estiu
Les xifres per espècies són molt semblants en les èpoques d'estiu i d'hivern. Mentre que en l'atles de nidificació es va constatar la presència de 326 espècies (232 reproductores i 94 estivals no reproductores), en el nou atles hivernal s'han detectat 318 espècies (206 hivernals més o menys abundants i 112 molt escasses). Per distribució geogràfica, el nou atles deixa en evidència que els punts més elevats del Pirineu només acullen durant l'hivern espècies singulars com la perdiu blanca o la gralla de bec groc. A l'hivern, “on realment hi ha més ocells és a les zones humides i als conreus mediterranis”, destaquen els autors. De forma intencionada, la coberta del llibre mostra un tallarol de casquet en una olivera, juntament amb un mapa que mostra la densitat d'aquest ocell a l'hivern a Catalunya.
Més pinsans que pardals
Tornant a la imatge de l'inici, els urbanites tendeixen a creure que el pardal comú és l'espècie més comuna de Catalunya en totes les èpoques de l'any. En aquest cas, la intuïció no s'equivoca gaire, perquè el nou atles indica que Catalunya acull a l'hivern més de sis milions d'exemplars d'aquest familiar ocell que els científics coneixen com Passer domesticus. No obstant això, els experts de l'ICO i els observadors col·laboradors han calculat que a l'hivern viuen a Catalunya 11 milions d'exemplars de pinsà comú (Fringilla coelebs), i de fet l'hivern és la millor època de l'any per veure a les ciutats aquest atractiu ocell de dors de color marró. El cognom científic d'aquesta espècie –coelebs– significa, en llatí, solter, perquè a Suècia, país natal de Carl von Linné –creador de la nomenclatura binomial–, només les femelles i els petits migren a l'hivern.
Tornant a Catalunya, la tercera posició en el rànquing d'ocells més habituals a l'hivern està ocupada per l'estornell vulgar, Sturnus vulgaris, segons el nom científic assignat per Linné el 1758.
L'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 està publicat conjuntament per l'Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions, amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i de l'Obra Social de Catalunya Caixa. També han participat en el projecte el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i SEO/BirdLife. Els editors del treball són Sergi Herrando, Lluís Brotons, Joan Estrada, Santi Guallar i Marc Anton, i els assistents a l'edició són Gabriel Gargallo, Raül Aymí, Antoni Curcó-Masip, Martí Rodríguez-Franch, Anna Dalmau, Ana Lara i Natàlia Pérez-Ruiz. Les il·lustracions –d'una qualitat excepcional– són de Martí Rodríguez-Franch. Els responsables de l'ICO destaquen, d'altra banda, que l'elaboració d'aquest atles ha estat possible gràcies a la participació altruista de més d'un miler de col·laboradors i es calcula que s'han dedicat a aquest projecte 29.000 hores de treball voluntari.