la contra

La invisibilitat, més a prop

Físics de la UAB descobreixen com fer un objecte invisible a la llum de molt baixa freqüència

Adaptacions al cinema. Pel·lícules de ciència ficció, de por i fins i tot comèdies han utilitzat el personatge de L'home invisible, d'H.G. Wells, com a reclam de l'obra cinematogràfica. A la foto, una imatge de la pel·lícula de la parella humorística Abbot i Costello.


Un grup d'investigadors del departament de física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit donar un pas endavant i fer més real el que fins ara ha estat tractat només en la literatura i a les pantalles de cinema. Fer invisible un objecte ha estat un somni de la humanitat. Escriptors com H.G. Wells (1866-1946) i J.K. Rowling (1965) van recollir la idea en obres com L'home invisible i la saga de llibres sobre el jove mag Harry Potter, respectivament, que es permetia el luxe de desaparèixer gràcies a una capa màgica.

Perquè un objecte sigui visible la llum, els fotons, xoquen contra l'objecte que es vol contemplar i són reflectides cap als ulls. Fins ara s'havia intentat crear alguns tipus de capa al voltant de l'objecte perquè aquest rebutgés la llum, però sense èxit. Fins fa poc, els científics pensaven que construir aquestes capes d'invisibilitat seria una tasca impossible, donat que la trajectòria de la llum en un medi ve determinada per les seves propietats elèctriques i magnètiques, i aquestes es creia que tenien uns valors que no es podien modificar i que impedien la invisibilitat. Però descobriments científics recents han revelat que aquests valors sí que es poden modificar, tot construint materials artificials amb propietats físiques exòtiques: els anomenats metamaterials, descoberts pels científics anglesos Ben Wood i John Pendry, aquest últim considerat el pare dels metamaterials.

El metamaterial que ha dissenyat el grup de la UAB, el grup de recerca que ha realitzat el treball està format per Carles Navau, Du-Xing Chen (professor d'ICREA) i Núria del Valle, dirigits per Àlvar Sánchez, consisteix en una xarxa irregular de plaques superconductores, que donen al material unes propietats magnètiques precises, tot permetent crear zones invisibles al camp magnètic i a camps electromagnètics de molt baixa freqüència. Són, en aquest sentit, els metamaterials els que actuen com a capa d'invisibilitat de l'objecte. «Es tracta d'un disseny que funciona a la perfecció en les simulacions teòriques i que ens apropa al somni de la invisibilitat», afirma Àlvar Sánchez, director de la investigació. «Ara resta un pas molt important: construir un prototip al laboratori i aplicar aquesta descoberta a millorar la tecnologia de detecció de camps magnètics», afegeix.

Més enllà de fer invisibles els objectes, el descobriment pot tenir aplicacions mèdiques, com ara, en les tècniques de magnetoencefalografia o magnetocardiografia (on es mesuren els camps magnètics creats pel cervell i pel cor), que necessiten l'apantallament total dels camps magnètics ambientals per funcionar. També podrien utilitzar-se en altres àmbits on la detecció de camps magnètics és important, com en diferents tipus de sensors, o per impedir la detecció magnètica de vaixells i submarins. La recerca, finançada pel projecte Consolider Nanoselect, ha estat publicada a la revista Applied Physics Letters.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.