Ciència

Ciència

Tecnologia catalana per a l'espai i l'oceà

El satèl·lit ‘Gaia', que cartografiarà mil milions d'estrelles, es llança amb èxit

El submarí ‘Ictineu 3' supera la seva primera prova sota l'aigua

El batiscaffarà pròximament el primer test en aigües obertes i després es posarà a disposició de la comunitat científica

Per coses del destí, i després de molts anys de gestació, dos projectes científics amb participació catalana van sotmetre's ahir, de manera gairebé simultània, a la primera prova de foc de les seves respectives missions. I tots dos les van superar amb èxit.

El primer a entrar en acció va ser el satèl·lit Gaia, que es va enlairar a primera hora del matí a bord de la llançadora russa Soiuz des del Centre Espacial Europeu de Kurú, a la Guaiana francesa. El doble telescopi de l'Agència Espacial Europea s'ha gestat durant vint anys, amb la participació de científics de la Universitat de Barcelona i la participació del Barcelona Supercomputing Center, i té un pressupost de mil milions d'euros, exactament la mateixa xifra d'estrelles que té previst detectar mentre es dediqui a construir el mapa més precís de la nostra galàxia fet fins al moment.

Després de la progressiva separació de les diferents fases de la llançadora, Gaia es va posicionar en una òrbita temporal d'aparcament a 175 quilòmetres d'altitud. Posteriorment, el satèl·lit va desplegar el gran para-sol que protegirà de la llum i radiacions solars la que ja es pot considerar la càmera fotogràfica més gran enviada mai a l'espai. També es va efectuar l'enllaç de telemetria i es van activar els sistemes del satèl·lit. Tot seguit es va posar rumb al punt L2, una zona virtual d'estabilitat gravitatòria on arribarà d'aquí a un mes. Un cop allà, durant uns mesos més, s'engegaran, comprovaran i calibraran tots els sistemes i instruments de l'aparell. Llavors començarà una missió de cinc anys per fer un cens estel·lar en tres dimensions.

També ahir al matí, però en aquest cas a la piscina d'aigua regenerada de la depuradora de Sant Feliu de Llobregat, el submarí Ictineu 3 va fer la primera immersió. La prova va servir per demostrar que, com s'esperava després d'haver superat els diferents tests de laboratori, tots els sistemes de la nau funcionen amb correcció sota l'aigua. Principalment, es van comprovar els sistemes d'accionament mecànic, el sistema elèctric, el sistema hidràulic i de potència i la propulsió.

Tot i que el batiscaf està preparat per submergir-se fins als 1.200 metres de profunditat, la prova d'ahir no va permetre esprémer al màxim les seves possibilitats i va resultar més aviat simbòlica. Després de les festes nadalenques, però, ja s'ha previst fer la primera immersió a mar obert. La nau, que rep el nom en honor de les que Narcís Monturiol va construir al segle XIX, té deu hores d'autonomia, però en cas de qualsevol imprevist podria arribar a aguantar quatre dies sota l'aigua.

El projecte acumula deu anys de feina i un pressupost de gairebé tres milions d'euros, procedents de finançament públic, privat i micromecenatge. “Després de tanta feina i patiment, és molt important veure'l funcionar”, va dir Pere Forès, director d'Ictineu Submarins.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a