La UdG farà debats sobre el procés obert pel dret a decidir
Sota el nom ‘El procés, a debat', la UdG organitza quatre jornades de debats i conferències magistrals amb especialistes de renom
S'iniciaran el 9 d'octubre
L'aposta del rectorat de la UdG d'obrir-la al conjunt de la societat i, a la vegada, ser sensible als temes que preocupen la ciutadania tindrà un primer acte important amb l'organització d'un cicle de debats i conferències al voltant de l'identitat nacional, el dret a decidir i la independència de Catalunya, les quals porten per nom El procés, a debat.
Organitzades per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i sota la direcció del doctor Joan Vergés i la coordinació del doctor Oriol Ponsatí-Murlà, seran quatre jornades obertes al conjunt de la ciutadania, que volen oferir arguments i punts de vista, els quals tindran el valor afegit que aquests vindran des del món acadèmic. Les jornades El procés, a debat, començaran el 9 d'octubre i finalitzaran el 4 de novembre, tot just pocs dies abans de la data prevista per la consulta.
Quatre grans preguntes
L'estructura del cicle, a banda de la conferència inaugural i les magistrals, s'assenta en quatre preguntes: continuar parlant d'identitats nacionals, té sentit al segle XXI?; els catalans haurien de poder votar sobre una possible secessió d'Espanya, sí o no?; la independència seria un mal negoci, sí o no? i la darrera, independència de Catalunya, sí o no?
La mateixa estructura de les preguntes vol oferir un argumentari per poder mostrar diversos punts de vista. Els debats tindran sempre dos ponents a favor del sí de l'enunciat i dos a favor del no.
Cada jornada inclourà una conferència magistral amb temes rellevants per aprofundir més en la realitat dels arguments que serviran de complement als debats. La primera serà Secessions as a Remedial Right in Quebec and Catalonia; seguida de Democràcia i el canvi polític a Europa; Escòcia després del referèndum. I Catalunya?; El procés cap a un estat propi: llums i ombres i The political economic of borders.
Ponents de prestigi
A banda del nivell dels participants als debats –vegeu gràfic adjunt– cal destacar els ponents de les lliçons magistrals: Montserrat Guibernau, doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge, catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres i senior fellow de la London School of Economics. Ha exercit com a professora a les universitats de Barcelona, Warwick, Cambridge i l'Open University. És una especialista mundial en qüestions de nacionalisme.
Michel Seymour, catedràtic de Filosofia a la Universitat de Montreal (Quebec, Canadà). La seva recerca aborda sobretot la qüestió del nacionalisme i les problemàtiques internes dels estats liberals de naturalesa plurinacional.
Michael Keating és director del Centre Escocès per al Canvi Constitucional, un consorci d'equips de cinc institucions que té la missió d'examinar les qüestions plantejades en el debat constitucional d'Escòcia, i professor de la Universitat d'Edimburg.
Enrico Spolaore, professor d'Economia a la Universitat Tufts i investigador associat de l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica (NBER) nord-americana,
Carles Viver i Pi-Sunyer, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona el 1977, on fou catedràtic de Dret constitucional i posteriorment a la Universitat Pompeu Fabra. Entre 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya, del qual fou vicepresident del 1998 al 2001. El 2013 va ser escollit per presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional.