La universitat entra a l'institut
Estudiants de grau aporten el seu testimoni per incentivar els alumnes d'entorns desafavorits a fer carrera
Es vol aprofitar el talent d'alumnes brillants i multilingües
Els instituts catalans són plens d'alumnes brillants, estudiants molt valuosos per a la societat que parlen diversos idiomes, coneixen cultures molt diferents i que, molt sovint, es perden pel camí perquè no tenen les mateixes oportunitats que la resta. Les universitats ho saben i algunes han posat en marxa programes per incentivar els estudiants de secundària a fer una carrera.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha engegat aquest mateix curs el projecte Competències d'introducció a la universitat a secundària. Com evitar el risc d'exclusió en entorns socioeconòmics amb baix percentatge de titulats superiors, una iniciativa duta a terme per professors, personal administratiu i estudiants que dóna referents universitaris a estudiants de batxillerat de l'institut Milà i Fontanals del barri del Raval de Barcelona.
El programa, que va néixer d'un curs d'introducció a la universitat, obligatori en tots els centres de la UPF, vol mostrar als alumnes de secundària com és la universitat: com s'hi estudia, quines activitats s'hi fan, etc., i trencar amb l'estereotip d'alguns estudiants, que veuen l'educació superior com una cosa extremament inaccessible i avorrida.
Els encarregats de transmetre aquest missatge als estudiants d'institut no són professors, sinó estudiants, joves que fa quatre dies seien en aules com les del Milà i Fontanals i que ara ocupen el lloc del professor. La seva tasca té una funció triple: servir de referents als alumnes, explicar-los de primera mà les vicissituds de la vida als campus i ajudar-los en el treball de recerca de primer de batxillerat.
“Molts alumnes d'aquests centres creuen que això de la universitat no fa per a ells i molt pocs hi arriben. Si tenen uns referents, però, veuen que és possible”, explica Carme Hernández, pedagoga de la UPF i coimpulsora del projecte. Els quatre estudiants universitaris –expliquen els responsables de la UPF– han estat triats després d'un procés de selecció en què han participat catorze candidats. Tots quatre han rebut formació específica per dur a terme el programa i per a la seva tasca a l'institut, on van un dia a la setmana i, com a compensació, obtenen crèdits.
Mentors propers
La Universitat de Barcelona (UB) també té en marxa un pla en què els universitaris fan de mentors d'estudiants de secundària d'entorns desafavorits. En aquest cas, però, el programa no s'adreça a tot el grup classe, sinó que l'institut tria uns alumnes que, si no fos per les circumstàncies personals, podrien arribar a la universitat. Cada voluntari s'encarrega d'un d'aquests estudiants i li fa de mentor.
Aquest és el cas de la Maria Gegova, exalumna de l'institut Miquel Tarradell, del barri del Raval de Barcelona, que gràcies a aquest suport va començar un grau en educació social. La Maria, d'origen romanès, explica en un català perfecte que el seu entorn no convidava a embrancar-se en una carrera. “Ni tan sols sabia quins passos calia seguir”, comenta. “Si no hagués estat per la mentora, no hauria continuat els estudis”, admet la Maria, que assegura que, com que la mentora no era professora, hi tenia més confiança per parlar-li de tot, fins i tot de temes personals.”
“Els mentors –explica Bego Samit, investigadora del projecte, de la Facultat d'Educació de la UB– saben quines necessitats té l'estudiant, l'ajuden en qüestions com ara els hàbits d'estudi i els orienten sobre els passos a seguir per anar a la universitat.” “El mentor elimina els obstacles”, resumeix Dani Vázquez, responsable del programa de l'institut.
De fet, el programa de la UB va néixer el 2008 després que els responsables de la facultat s'adonessin de la poca diversitat entre la professió docent. “Hem de canviar el color de les aules”, diu Pep Alsina, coresponsable del projecte, que es van proposar els impulsors de la iniciativa. “Als instituts hi ha un capital humà que no es pot perdre”, afegeix.
LA XIFRA
“Molts esperen fer els setze per posar-se a treballar”
Els quatre estudiants del programa de suport a estudiants de secundària de la UPF s'han agafat amb moltes ganes la seva tasca a l'institut Milà i Fontanals i van sortir molt satisfets de la primera sessió. “Els hem explicat com és la universitat, quins esports s'hi poden practicar, les festes que es fan... i ens han rebut molt bé”, expliquen.
Tots quatre tenen perfils i motivacions complementaris per fer aquesta tasca. La Laia Hofland, estudiant de criminologia, és de la Zona Franca, un barri on hi ha molts estudiants que “necessiten una empenta i que els diguin que la seva condició social no és excusa per no estudiar, que poden demanar beques”. La Irene Llorente, estudiant de publicitat, vol aportar la seva experiència com a alumna provinent d'un cicle formatiu. “Jo hauria agraït que algú m'hagués transmès la seva experiència”, diu. David Moragas, estudiant de comunicació audiovisual, explica que a l'institut on ell va estudiar li faltaven referents i ara espera ajudar a “despertar inquietuds”. Emma Pons, estudiant de primer de periodisme i ciències polítiques, té la vida a l'institut molt propera, cosa que veu molt positiva perquè els estudiants s'identifiquin amb ella.
La directora del centre, Teresa Niubò, també hi confia. “Molts alumnes nostres esperen fer els setze anys per posar-se a treballar. Necessiten referents universitaris.”