Societat

Habitatge

Colau vol impulsar 13.500 pisos protegits en deu anys

El pla d'habitatge 2016-2025 preveu una inversió de 2.973 milions en nova construcció, reformes i ajuts

L'Ajuntament, que augmenta un 77% l'aportació directa, n'hi posarà 1.666

L'Ajuntament de Barcelona impulsarà la construcció de 13.489 habitatges protegits en la pròxima dècada, el 80% dels quals seran de lloguer, mentre que el 20% restant seran en règim de dret de superfície. Aquestes són les previsions del nou pla pel dret a l'habitatge 2016-2025, que el govern municipal va presentar ahir, i que també triplica els recursos destinats a ajudes en casos d'emergència social i risc d'exclusió, i gairebé duplica la inversió pública en rehabilitacions de pisos.

El consistori quantifica el cost del pla en 2.973 milions d'euros, 1.666 dels quals seran aportacions directes de l'Ajuntament, una xifra que suposa incrementar un 77% la inversió municipal anual executada de mitjana en el marc del pla d'habitatge 2008-2015. De retruc, se suposa que tindrà efectes positius també en el mercat laboral: diu el govern que les actuacions previstes generaran 29.000 llocs de treball.

El govern d'Ada Colau divideix el pla, i les previsions, en dues fases de cinc anys. En la primera, d'aquí al 2020, compta que el Patronat Municipal de l'Habitatge –que des del 2011 n'ha construït 968– aixecarà 3.541 pisos, per als quals ja està disponible el sòl i encetat el planejament urbanístic adient en cada cas. A aquests, caldrà sumar un altre paquet de 1.605 pisos integrat pels impulsats per promotors socials en solars municipals, per cooperatives i per una nova associació publicoprivada participada per l'Ajuntament i per inversors industrials i en menys mesura financers en la constitució de la qual el consistori està treballant. En total, sumen 5.146 habitatges socials nous. El ritme, a més, s'incrementaria en el lustre següent, sempre segons les previsions oficials, que del 2021 al 2025 parlen de 8.343 pisos més. Són números amb els quals Colau compliria la promesa electoral de construir-ne un miler anual. El compromís, però, també incloïa afegir-ne a la bossa de lloguer social mil més a l'any mitjançant la compra o cessions temporals de pisos buits, i aquí sí que les previsions del pla van per sota de les promeses: la xifra amb la que treballa l'ajuntament és de 4.956, és a dir, 496 de mitjana anual.

La mobilització de pisos buits s'emmarca en l'aposta estratègica del govern de considerar l'habitatge un servei públic i un bé de primera necessitat, aposta ara consagrada en el nou full de ruta de les polítiques municipals en la matèria. “L'habitatge és un dret”, va dir ahir la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que va presentar el pla amb el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner. “Tenim el deure d'impedir els usos anòmals, la irregularitat o els abusos que es donen en el mercat de l'habitatge”, va al·legar. S'afegeix aquí la voluntat d'evitar també el canvi de la funció residencial dels pisos. És el que explica, per exemple, les gestions del govern per evitar que els pisos esdevinguin allotjaments turístics (HUT), concretades fins ara en una suspensió de llicències temporal per a l'obertura de nous HUT que l'equip de Colau vol convertir en vet permanent.

Aquesta concepció de la funció pública de l'habitatge es tradueix també en els esforços de mediació i per evitar desnonaments, cosa que inclou augmentar la partida per a ajuts per al pagament del lloguer o la hipoteca en casos d'emergència social. La despesa corresponent, de 4,5 milions en els últims cinc anys, s'elevarà a 22,13 en una dècada. Més enllà dels casos extrems, els ajuts al lloguer pugen globalment: s'hi destinaran 138 milions d'ara al 2020 i 180 en el lustre següent.

L'última pota és la de la rehabilitació, una eina clau en una ciutat densa, per a la qual es reserven 300 milions. El consistori n'hi destinarà 187,4 en forma de subvencions; 60 més per contribuir a les reformes mitjançant convenis específics amb la propietat –que poden incloure la cessió de pisos buits de l'immoble al consistori– i 52,6 per subvencionar obres a dins dels pisos.

LES FRASES

El pla és una estafa política. En l'últim any Colau no ha acabat ni un sol pis, i només n'ha iniciat 196
Xavier Mulleras
portaveu adjunt del grup del PP a barcelona
Un parc d'habitatge protegit, assequible, és també un equipament, i una ciutat l'ha de cuidar
Josep Maria Montaner
regidor d'habitatge de barcelona
És un pla de llarga durada per respondre a l'emergència actual però també per canviar el model
Laia Ortiz
Tinenta d'alcalde de drets socials de barcelona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a