La universitat gironina el mes que ve serà major d'edat
El procés electoral pel rectorat coincideix amb els 18 anys de vida de la UdG
El desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de les universitats de fora de Barcelona, entre elles, la UdG. La nova institució gironina naixia de la suma de l'Escola Politècnica Superior (EPS), que fins aleshores estava vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el Col·legi Universitari de Girona –dependents fins a aquell moment de la Universitat Autònoma (UAB)–. A partir d'aquella estructura, concentrada a l'antic seminari i en un edifici de Montilivi (l'actual Politècnica I), la UdG ha anat creixent fins a ser el que és en l'actualitat. La rectora reelegida o el candidat a rector comandaran una gegantina organització en què 1.453 professors (dels quals 389 doctors) transmeten el coneixement a 12.401 estudiants provinents sobretot de les comarques de Girona però també de la resta del país, de l'Estat espanyol i, cada cop més, de la resta del món. Sostenen aquesta estructura 692 dones i homes que conformen el personal d'administració i serveis (PAS).
La UdG té un bast patrimoni immoble que supera els 165.000 m² de superfície construïda, repartida en tres campus: Montilivi (on s'acumula la meitat d'aquesta superfície), Barri Vell i Emili Grahit, així com el Parc Científic i Tecnològic i les instal·lacions de la fundació UdG al Mercadal. Tots els centres tenen una seu pròpia, excepte les facultats de Turisme i de Medicina, pendents de la construcció d'uns edificis de nova planta. La Facultat d'Educació i Psicologia, ubicada a l'edifici d'Emili Grahit, es traslladarà al remodelat seminari, i Infermeria ha d'anar al futur campus de la Salut juntament amb Medicina.
Pressupost
El pressupost de la UdG del 2009 ha estat de 93,4 milions d'euros, una quantitat lleugerament inferior a la de l'any passat. Els ingressos provenen bàsicament de la Generalitat, que els reparteix entre les universitats públiques atenent al seu nombre d'alumnes i a la consecució d'objectius en matèria de recerca, entre altres criteris.
El parc científic, la joia
Considerant que l'aplicació de la recerca en el teixit empresarial cada cop ha de tenir més pes en les universitats, queda clar que el Parc Científic i Tecnològic de la Creueta és la peça clau per garantir el futur de la UdG. Projectat a finals de la dècada dels noranta, s'ha desenvolupat principalment els últims anys i avui disposa de quatre edificis construïts i dos en construcció –recentment, l'Estat espanyol ha concedit cinc milions d'euros per completar l'obra–, i hi tenen la seu sis centres de recerca, un centre tecnològic i 40 empreses. Al voltant de 900 persones treballen en aquest recinte, convertit en una petita ciutat. Fins ara s'hi han gastat uns 60 milions d'euros.
Més dones que homes
La UdG no és una excepció a la regla general i, tal com s'esdevé en la resta d'universitats catalanes, la majoria dels estudiants són noies. Les últimes dades estadístiques, que corresponen al curs 2007/2008, assenyalen que el 57,8 % del total de matriculats eren dones. El domini femení es feia més evident en les diplomatures (72 %) i baixava en les llicenciatures (64,5 %). El percentatge de dones estudiants s'enfilava al 59 % si ens referim només a les persones que es matriculaven de primer curs, i encara més si ens fixem amb les que van acabar la carrera: el 65 %. En tots els estudis es produïen unes proporcions similars, excepte en els de la Politècnica, en què els homes dominaven clarament.
Pel que fa al professorat, en canvi, la proporció es capgirava: el 64 % eren homes.
