«La resposta solidària de la gent davant la crisi ha estat excepcional»

–«Sí, massa. Des del setembre del 2008 fins ara, la pressió ha estat molt gran.»

–«Hi ha algunes dades reveladores. Les ajudes alimentàries, durant el 2009, han augmentat en més d'un 50% respecte al 2008. Això tenint en compte que l'any 2008, respecte del 2007, ja s'havia produït un increment del 180%. I pel que fa a l'índex d'inserció laboral, abans ens trobàvem en un 50% i ara s'ha reduït al 20%. A més, el nombre de persones que han passat per Càritas buscant feina supera les 5.000, que correspon a un 50% més que el 2008.»

–«No. Però per sort hi ha una major sensibilitat per part de les administracions i hem optat per sumar esforços i coordinar-nos. Des d'aquest punt de vista, el nostre públic objectiu són persones que estan a l'atur, de l'Estat o estrangeres, amb papers o sense, i amb una formació pràcticament nul·la, que són els que tenen més dificultats per superar la situació en què es troben.»

-«Sí, hem desenvolupat diferents accions que promouen un acompanyament més personalitzat de les persones i de les famílies. Per exemple, hi ha un servei d'assessorament a famílies que tenen deutes personals i hipotecaris als quals no poden fer front que està donant bons resultats. Hem posat en funcionament un programa d'ajudes econòmiques a famílies no pas per cobrir necessitats bàsiques sinó perquè algun dels membres faci un curs que no es pot pagar. I volem fer un curs d'economia domèstica per ensenyar les famílies a viure amb una economia de subsistència.»

–«Ens trobem en una etapa de construcció d'aliances amb les diferents administracions públiques i la relació és creixent. Però cal accelerar els ritmes en la presa de decisions.»

–«Paral·lelament a l'augment de la necessitat d'aliments, hi ha hagut un increment exponencial de la resposta per part de la ciutadania. La resposta espontània de la gent ha estat excepcional i ha permès sufragar part de les despeses que teníem. Hi ha poblacions en què les necessitats s'han cobert només amb campanyes ciutadanes.»

–«Sí, perquè fins i tot a nosaltres ens ha obligat a aguditzar més l'enginy i hem estat capaços de pensar respostes socials noves que en època de bonança probablement no hauríem pensat. Les mesures d'acompanyament que he esmentat han nascut en temps de crisi. I també hem pogut sumar esforços que en altres temps haurien estat impensables. Les administracions em manifesten les seves dificultats econòmiques però ningú m'ha dit un ‘no' com a resposta. Les situacions de crisi ens ajuden a créixer col·lectivament.»