Societat

El carnaval més blanc

Godall celebra, com cada any, la batalla de la farina pels carrers i places de la població

Molts quilos de farina i ganes de passar-s'ho bé. Aquests són els ingredients principals i necessaris per gaudir del carnaval a Godall, on se celebren les tradicionals batalles de farina. Ahir es va dur a terme la primera batalla del carnaval d'enguany i, en efecte, els carrers d'aquest poble del Montsià van quedar absolutament emblanquinats. Després del dinar popular que va tenir lloc a l'esplanada de la piscina municipal, els veïns del municipi es van preparar per començar la guerra de la farina: roba vella, ulleres per protegir-se i sacs o poals plens fins a vessar de farina per gaudir d'una festa que s'ha celebrat tota la vida i que, probablement, té els seus orígens a principis del segle XX.

Al ritme dels músics de la xaranga Sarabastall, el centenar de participants de la festa van recórrer els carrers del municipi deixant ben emblanquinat cada racó i enfarinant-se els uns als altres sense gaires miraments. Com bé diu la dita, «qui no vulgui pols que no vagi a l'era», i és que de la batalla no se'n salva res ni ningú: cotxes, vianants, i fins i tot portes i finestres de les cases mostraven signes ben evidents d'haver estat víctimes d'una festa en què es poden arribar a tirar fins a tres mil quilos de farina.

Per a grans i petits

La batalla de la farina, que es tornarà a fer dimarts vinent, és una festa que es caracteritza pel fet que agrada molt o no agrada gens. Aquells que no volen acabar enfarinats fins a dalt ja saben que mentre dura la batalla és millor quedar-se a casa o, com a molt, mirar-s'ho des de la finestra, això sí, ben tancada, que és el que van fer ahir alguns veïns de Godall. Però els que tenen ganes de divertir-se sense por als atacs de farina no dubten a sortir al carrer. Els més grans, sobretot els joves que participen en la festa amb la colla d'amics, en gaudeixen empaitant-se els uns als altres, però els més petits també s'ho passen la mar de bé repartint a tort i a dret la farina que duen al seu sac. Això sí, també són els més susceptibles als efectes secundaris de la batalla, i ahir, mentre durava la festa, més d'un va haver d'apartar-se un moment o altre per netejar-se la cara.

Al final, però, el que compta és passar-s'ho bé, i com més blanc es vagi, millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.