El Mas Sant Jordi reivindica l'atenció que fa als menors

L'oposició veïnal al trasllat del centre residencial per a menors Mas Sant Jordi de Mataró al barri del Pla d'en Boet no ho està posant fàcil, però els gestors de l'espai, el Centre de Formació i Prevenció, no es dóna per vençut. El director gerent de l'entitat, Jaume Clupés, entén el neguit que pugui generar la implantació d'un equipament d'aquest tipus, però defensa que el centre acull infants i joves de 4 a 14 anys “desemparats i amb risc d'exclusió social”, tot i que no necessàriament conflictius o problemàtics. Clupés recorda que la residència funciona des de fa gairebé trenta anys a la zona alta de Cerdanyola i que el principal motiu per canviar la localització és que l'espai actual ha quedat obsolet. Les noves dependències, que s'han de situat a una part de les instal·lacions de la parròquia de Pla d'en Boet, tindran capacitat per a una vintena de nois. L'objectiu és que els joves trobin el seu espai dins de la nova comunitat que els envoltarà i que, segons el director gerent, és la més adient. “Volem ser una família nombrosa més del veïnat”, diu. Defensa que al centre hi ha vigilància les vint-i-quatre hores del dia i que els residents segueixen unes normes estrictes. “Tots ells, a més, tenen un tutor que s'encarrega d'acompanyar-los en el seu desenvolupament personal”, comenta.

Clupés admet que la carta que l'Ajuntament va enviar als veïns per informar-los que s'havia presentat una sol·licitud de llicència per obrir el centre va trastocar la planificació que tenien prevista. “La intenció un cop no hi hagués cap obstacle era adreçar-nos a les comunitats i explicar-los el projecte”, assenyala. Ara tot s'ha precipitat i, malgrat les nombroses reunions que ha mantingut amb els opositors, reivindica continuar fent pedagogia i fer entendre la necessitat d'aquest serveis. El gerent, que és també president de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA), defensa també la feina que es fa per aquests col·lectius per tal d'evitar situacions pitjors com ara l'aïllament, la marginació o l'estigma social. “Tenim el deure de facilitar-los la integració perquè per llei els menors també són ciutadans de ple dret i han de ser atesos, si ho necessiten, per un servei assistencial”, manté l'educador social, que recorda que a Catalunya hi ha uns 11.000 menors que participen en programes preventius i que el 20% d'aquests joves han de fer ús d'institucions perquè no compten amb cap suport familiar.