Societat

La contra

A les portes de l'infern

Dos innocents condemnats a la cadira elèctrica relaten com van sobreviure al corredor de la mort i demanen l'abolició de la pena capital a tot el món

Ja són lliures, però continuen atrapats. Shujaa Graham i Juan Meléndez, dos expresos nord-americans condemnats a la pena capital, van recordar ahir els anys que van passar al corredor de la mort esperant la seva execució a la cadira elèctrica per dos crims que no havien comès, però que necessitaven un culpable afroamericà o hispà. Un relat colpidor, molt trist, que va fer emocionar ponents i públic, que omplien a vessar l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Graham, que s'ha fet famós pel fet de participar en un anunci d'una coneguda marca de begudes, va sortir del corredor de la mort el 1981, després de ser condemnat injustament a mort el 1973 per haver matat, suposadament, un guàrdia blanc d'una presó de Califòrnia, on havia entrat prèviament per delictes menors i “males companyies”, segons va reconèixer. Ahir se li escapaven les llàgrimes tot recordant aquells anys, en què encara existia un gran sentiment racista als
Estats Units. “Els guàrdies em van apallissar moltes vegades pel fet de ser negre. Em feien despullar i em pegaven”, recordava ahir Graham, incapaç de controlar el sanglot de les seves llàgrimes. El seu judici va ser una falòrnia; van prohibir que persones negres formessin part del jurat i les proves contra ell només eren possibles indicis.

Va tenir sort, però, que a l'estat de Califòrnia el trànsit entre el corredor de la mort i la cadira elèctrica és llarg i que el seu advocat –junt amb altres moviments de pressió– va ser capaç de convocar fins a quatre judicis posteriors i demostrar en el darrer la seva innocència.

“Estem lliures a pesar de l'Estat”, va assegurar Juan Meléndez, l'altre exprès que va aconseguir escapar-se del corredor de la mort. La seva història és molt semblant a la de Graham, però té un afegit encara més cínic. El seu advocat i el fiscal tenien un vídeo abans del judici
en què el veritable autor del crim d'un home blanc es confessa al davant de la càmera. Meléndez va passar 17 anys al corredor de la mort, fins que el 2002 va aparèixer la gravació. “Déu sabia que era innocent
i em va salvar”. Ara lluiten contra
el seu passat a través de l'associació Witness to Innocence, que demana l'abolició de la pena de mort a tot
el món. Déu salvi a tots els condemnats a l'execució.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.