Societat

Uns 1.200 quilòmetres de camins ramaders, no recollits com a tals

A la demarcació de Tarragona hi ha 2.668,4 quilòmetres de camins ramaders. Gairebé la meitat, 1.213,5 no estan classificats com a tals, fet que en un futur podria representar la seua desaparició. Són dades extretes del llibre Camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que acaba de publicar la Diputació de Tarragona, un llibre coordinat pel Museu del Montsià, d'Amposta, i que pretén posar en relleu els camins ramaders –lligallos, com els anomenen a les Terres de l'Ebre, o carrerades, al Camp de Tarragona– com un patrimoni públic que cal preservar. “No són un anacronisme. Està clar que han perdut la seua funció original com a pas dels ramats, però hi ha una llei de rang estatal que els dóna altres usos”, explica Àlex Farnós, director del Museu del Montsià, tot precisant que els camins ramaders poden tindre molt de futur encara com a vies verdes i que a banda de garantir el pas dels pocs ramats transhumants que queden al país tenen reconeguts usos esportius, de lleure i culturals, per la llei 3/1995.

Al marge d'això, els lligallos també poden aportar molta informació sobre la nostra història des de tots els punts de vista. “La majoria dels jaciments ibèrics estan al costat de vies ramaderes”, exemplifica Farnós, que aporta també com a exemples de la importància històrica dels camins ramaders les places públiques d'Arnes i Horta de Sant Joan. “Aquests pobles tenen places perquè originàriament en aquests espais hi havia una bassa per abeurar els ramats”.

El llibre també recull altres dades interessants sobre l'ofici de pastor i proposa diferents rutes per camins ramaders.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a