Barcelona
El Museu Blau reobre amb la balena i inicia una altra etapa
L'Ajuntament i la Generalitat es reuniran les setmanes vinents per constituir el consorci que ha de gestionar el futur museu nacional de ciències naturals
La balena va varar el 1862 a Llançà
L'esquelet de balena ja presideix l'entrada, d'accés lliure, del Museu Blau, la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que es va traslladar de la Ciutadella al recinte del Fòrum. Amb el muntatge enllestit, avui el museu torna a obrir les portes del que ha d'esdevenir el futur museu nacional de ciències naturals, tal com explicava ahir el regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. El govern municipal de CiU és partidari de mantenir el projecte iniciat en l'anterior mandat per tal de convertir el museu en un projecte de país. “Ara iniciem una nova etapa que culminarà amb la creació del consorci, tal com fixa la llei de museus”, explicava el regidor que properament es reunirà amb responsables de la Generalitat per negociar les aportacions econòmiques de cada administració en el nou ens que ha de gestionar l'equipament.
La restauració de l'esquelet de la balena ha durat gairebé un any i ha tingut un cost de 186.000 euros, 36.000 euros més del que es preveia a causa dels treballs de refer la mandíbula, que es va trencar en caure a terra durant les tasques de trasllat. Els treballs de restauració i neteja han comportat també la construcció d'una barra d'acer inoxidable que dóna forma a la posició que adopta un cetaci a l'hora de submergir-se. Els ossos de la pelvis i les falanges de les aletes, fetes antigament de fusta, s'han refet emprant resina per evitar la degradació d'aquestes parts. Els ancoratges que sostenen l'esquelet també són nous.
LA XIFRA
LA FRASE
Li volen trobar un nom
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, va proposar ahir la recerca d'un nom per a l'esquelet de la balena, tal com s'ha fet amb altres animals populars de la ciutat com ara l'elefanta Júlia, el goril·la Floquet de Neu o l'orca Ulisses. Noms que, d'altra banda, formen part de “la història sentimental de Barcelona”, va assenyalar Ciurana, que espera que, d'aquesta manera, la balena també “formi part de l'imaginari emocional de molts nens”.
Amb tot, abans de fer aquest pas caldria determinar el sexe d'aquest cetaci, ja que, segons explica la cap de col·leccions del museu, Eulàlia Garcia, “tot i que pel tipus d'ossos ens sembla que és un mascle, caldria determinar-ho científicament”. Per aquest motiu i dins els treballs de recerca científica del cetaci, una de les possibilitats que s'estudia és “fer un estudi molecular dels cromosomes, a partir de les restes fòssils, per fixar el sexe de la balena", va dir Garcia.