S'ha acabat el circ ‘cañí'

Tarda d'última corrida a Catalunya amb expectació –gentada, curiosos, militants taurins– i tensió palpable al voltant de la Monumental. Les proclames espanyolistes –algunes preconstitucionals– i les efusions taurines van ser una constant. Hi havia banderes espanyoles amb el toro, samarretes de la selecció espanyola, adhesius amb l'estrella de David i el lema “yo hablo español”. Ja dins la plaça plena, la reivindicació va continuar, amb ovacions i crits de “llibertat”.

Acabada la corrida i aprofitant les connexions de TV3, reiteradament increpada, es van repetir aquests crits. Alguns aficionats es feien fotos amb el darrer cartell, d'altres s'enduien sorra de la plaça de record. En tancar-se per sempre les portes, una dona exclamava enèrgicament: “que això no es tanca, que continua!” L'última corrida va tenir el seguiment de televisions estrangeres; les franceses, les més visibles.

A l'altra banda del carrer, un grup d'antitaurins, escortats pels Mossos, celebrava amb cants i cartells la prohibició. “Si són quatre merdes, fins i tot fan pudor”, etzibava una àvia taurina. Una noia antitaurina, amb ganes de provocar, es va passejar per davant dels aficionats amb una pancarta (més crits) fins que un policia la va agafar. Els ànims es van desbocar alguns instants, com amb la sortida a les espatlles dels tres toreros, quan hi va haver alguns cops entre protaurins i antitaurins. La passejada, seguida per un centenar de persones, va arribar al Passeig de Gràcia amb Rosselló.

L'atmosfera al voltant de la Monumental era espessa. Els puros llarguíssims feien, a estones, irrespirable un ambient d'imatgeria cañí: senyores mudadíssimes, ulleres de sol antigues, senyors d'aire chulapón engominats. Alguns no semblaven avesats a anar a la plaça perquè erraven la porta d'accés. La revenda treballava a tot drap, amb senyors suats i espitregats que deixaven entreveure feixos de bitllets: de 60 a 100 euros es pagava per l'entrada.

Entremig, el suport polític als taurins. El PP mantenia la paradeta de vanos amb un toro i un CAT a dins i recollia firmes, mentre Plataforma de Catalunya ja no hi era. Això sí, el que havien fet córrer, que si s'instal·laria una mesquita a la plaça, ja era quasi un fet per a alguns assistents. Als vanos del PP, ahir s'hi van afegir uns vanos de la Imserso.

A l'exterior també hi havia una paradeta de coixinets: “això ha de seguir, sinó no hi ha de menjar per als churumbeles; amb Franco no passaria”, deia un venedor. En aquesta línia, un cop iniciada la corrida, a fora es va sentir algun crit de “Viva Franco”. Un home es passejava amb una senyera amb el lema “llibertat per a la nostra cultura”. “Tot ha estat política, però segur que no serà l'última corrida”, afirmava en Bienvenido, un aficionat als toros. En Julián, que venia de Madrid, confiava que la prohibició sols fos “un xarampió”. Un altre senyor, vestit tot de blanc, presumia de venir a la Monumental des de fa 53 anys, i tot seguit, preguntava a qui signa la crònica: “¿Tú ser antitaurina?” Tot plegat semblava el més proper a un circ.