Societat

Camí del Petén

UNA TURISTA COMPROMESA

Sortim de Coban ben de matí. Sota un cel puríssim el sol esclata contra la pell metàl·lica dels dos únics helicòpters de l'exèrcit que ens sobrevolen percaçant “narcos” despistats. Ja no en tornarem a trobar cap més.

A mesura que hi pugem, l'oratge esdevé més agradable i la vegetació més exuberant. Excel·lent per a la ramaderia, amb la terra, en mans d'uns pocs. Els guanys, escandalosos per a uns pocs; la misèria, rònega per als de sempre. El personal vagareja per carreteres i carrers. A les barraques, amb sostre de palla, canya fina o uralita i parets, de fusta, no hi ha aigua corrent; cal concórrer als pous amb ànim esperançat.

Hi ha poc a fer, que a la ramaderia no li calen força mans ni tampoc està la propietat per a dispendis amb els desheretats de la terra. Per això ens semblen tan baixos els preus del companatge: 30 cèntims d'euro per un plat amb pollastre de corral, arròs blanc amb frijoles, coques de dacsa, alvocat, formatge blanc aspre i sec i beguda. Ja veurem, pel camí que duu la crisi econòmica global, si segueix resultant-nos tan barat. S'entén, doncs, que Guatemala siga un país d'elevada mortalitat, sobretot infantil.

Els xics deixen costura en sisè de primària per arrimar muscle amb el pare; les xiques, amb les mares, abans, a causa de la multiplicació de fills, que no pas de pans. L'única fugida és a través del servei militar. Per ser voluntari, cobren i poden estudiar. Enguany ha estat encara més greu. Les intenses pluges han provocat inundacions i lliscaments de terra que envaïren els camins. Menys feina i més misèria encara.

La conseqüència més cridanera en continua essent la violència. El qui pot es paga policies privats. No hi ha diners per a pagar-ne de públics. Els poderosos, però, no tenen problema, com sempre. Em contava el conductor que acaben de trobar els cadàvers cremats de dos homes en un camí secundari prop de Flores. Duien 80.000 quetzals guanyats per la venda de llaminadures als pobles de la regió i una dona els va aturar demanant auxili. Els còmplices hi aprofitaren l'avinentesa. Unes hores més tard la noticia arribarà amb tots els ets i els uts que hi mancaven. Primer, havien tirotejat, després, tallat els colls i, finalment, cremat els homes. Al seu costat hi havia una dona morta a trets. Un altre crim masclista. Els venedors ambulants oferien foteses de franc a canvi de “cardar” amb les senyores de vila. Assabentats marits, pares i germans, decidiren posar ordre al galliner. I hi aplicaren un càstig exemplar. També la misèria hi fa fugir evangelistes i vaticanistes, així que tan sols en resten lluitadors per la teologia de l'alliberament. Finalment, n'és constatable una altra conseqüència: la conducció és perillosa. La gent no va a escola perquè no pot pagar-ne l'aprenentatge i circula per lliure. Els examinadors, comprensius, aproven tothom.

Hi trobem més punts de control de fruita per part de la policia de fronteres. Hi ha pànic a la mosca mediterrània. Si “assenyala” el producte, els ianquis no la hi deixen passar.

Amb pocs habitants i molts jaciments arqueològics ben conservats, els boscos d'aquesta bellíssima i sorprenent regió semblen vius, “superpoblats” de lloros, micos i animals immensos i vergonyosos. Arribem en la millor època de l'any, en estació seca, amb una flora copiosa i de cromatisme intens. La Reserva de la Biosfera Maia, al nord, ocupa vora 21.000 quilòmetres quadrats i forma part de la xarxa mundial de biosferes protegides per la UNESCO. A banda de constituir un laboratori en els àmbits mediambiental i arqueològic, s'ha potenciat un turisme respectuós. Ara bé, les explotacions il·legals de fusta —en mans forasteres—, els robatoris arqueològics i un turisme no tan compromès estan fent malbé l'àrea. De fet, hi ha hagut conservacionistes assassinats per camperols espo·liats per les transnacionals que s'havien instal.lat en habitatges protegits. Per atzar he sabut que alguns dels espoliadors donaren suport econòmic al viatge del papa a Madrid el darrer agost. Un bon exemple per al jovent que hi va acudir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.