Societat

Fesols de seminari

Els llegums de Santa Pau, lloats per les seves qualitats gastronòmiques pròpies, seran exemple d'una trobada d'experts en agrobiodiversitat

Els fesols de Santa Pau són rendibles. De fet, acaben de ser beneïts per les administracions catalana i espanyola amb una denominació d'origen protegida que ara referendarà la Unió Europea i, per tant, seran encara més rendibles i, el que és més important, quedarà assegurada la seva genuïnitat. Aquests llegums, als quals la terra volcànica i el microclima de Santa Pau els dóna una textura i un gust únics, han estat posats d'exemple de la rendibilitat que es pot derivar del manteniment de l'agrobiodiversitat. I, és clar, si qui utilitza l'exemple és un dels experts més rellevants en la matèria, el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de la Fundació Miquel Agustí, Francesc Casañas, vol dir que la cosa, la dels fesols, va de debò.

Ell mateix explica que la recuperació de la tavella brisa, el nom de la varietat dels fesols de Santa Pau, és un bon exemple d'utilització –d'una bona utilització– de varietats antigues com a nous productes de consum. La tavella brisa és la varietat que més recorda els fesols que el 1500 arriben d'Amèrica i que van penetrant a Catalunya fins al segle XVIII. Casañas explica que, fa 30 anys, era un conreu que es feia entre el blat de moro, i que ara és una varietat millorada que intenta reproduir el fesol de Santa Pau de fa 50 anys. En l'àmbit més general i per no dur el consumidor a la desil·lusió, cal fer una feina considerable per triar les varietats que poden tenir acceptació, corregir el material per mantenir l'estàndard d'exigència del mercat.

Casañas dirigirà a Olot (4, 5 i 6 de novembre) l'últim any de la trilogia del seminari internacional que el Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona ha dedicat a l'agrobiodiversitat, patrocinat per la Fundació Agbar, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot. Després de dedicar el primer any de la trilogia a la necessitat de mantenir la diversitat cultivada, i el segon, a les tècniques de conservació, aquest any, l'anàlisi se centra en l'agrobiodiversitat com a font de benefici. Es tracta, segons el mateix Francesc Casañas, de valorar el preu econòmic de l'agrobiodiversitat i l'ús que se'n pot fer perquè esdevingui motor de desenvolupament territorial, i també de veure la utilització de recursos vegetals cultivats per a l'obtenció de noves varietats. “Esperem propostes de resultats a curt termini, perquè, en cas contrari, qui ha de fer planificació no en serà sensible”, sentencia. La representant de la Menéndez Pelayo, Teresa Coch, ha remarcat la qualitat dels ponents i l'especificitat de les matèries a tractar. A més, ha fet memòria de les dues anteriors trilogies, el paisatge i el vulcanisme. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, diu que faran un esforç perquè el seminari es mantingui a la capital garrotxina

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a