Catalunya emigra
Les dades del moviment de població durant el 2011 revelen un saldo migratori negatiu de 36.313 persones a Catalunya
Per primer cop en deu anys es trenca l'increment de població fruit de l'arribada d'estrangers
Les dades oficials ho confirmen: frenada i canvi de tendència en els moviments migratoris a Catalunya. L'emigració de catalans a l'estranger i el retorn d'immigrants als països d'origen han provocat que el 2011 hagi tancat per primera vegada en una dècada amb un saldo migratori negatiu a l'Estat, i també a Catalunya, segons dades que va publicar ahir l'institut d'estadística espanyol (INE).
Durant l'any passat van marxar 157.368 persones de Catalunya, 6.208 de les quals amb nacionalitat espanyola i 151.159 estrangeres. En canvi, en van arribar 121.055, 7.100 amb passaport espanyol i 113.955 d'estrangeres. En total, el saldo negatiu al Principat és de 36.313 persones, un 70% del saldo estatal, que se situa
al voltant de les 50.000 persones. A tot l'Estat
han arribat 457.650 persones i n'han marxat 507.740, segons la mateixa estadística oficial.
Al costat de Catalunya, en el lloc més alt del saldo negatiu del rànquing migratori, els altres territoris que tanquen amb menys arribades que no pas sortides són Madrid (21.952) i el País Basc (17.261).
Entre el 2002 i el 2006, la població espanyola va anar augmentant cada
any en més de 600.000 persones. L'any 2007 es
va superar un saldo positiu de 700.000 persones i el 2008 ja va començar a baixar, i es va situar per sota de les 450.000. A Catalunya, la tendència va ser
similar i l'any rècord va ser el 2001, en què es va registrar un creixement interanual de població estrangera d'un 48,5%.
Des d'aleshores, l'augment va ser incessant i del 2002 al 2006 la població va créixer a l'entorn de 130.000 persones l'any, amb un lleuger pic l'any 2007, en què es van superar les 138.000. La bonança econòmica actuava com a reclam i com a motor de l'arribada de població estrangera. Però amb el començament de la crisi, l'any 2008, l'arribada d'immigrants va caure fins a 40.000. El 2009 la xifra ja va ser negativa,
al voltant d'11.000. El 2010 va tornar a ser positiva, 9.700 persones.
A Catalunya, el cens actual és de 7.318.520, mentre que l'estimació de població de l'INE per al gener d'aquest any és
de 46,1 milions a tot
l'Estat espanyol.
Quan el Primer Món ja no és tant el Primer Món
Redacció
Fins avui Catalunya ha estat un país receptor d'immigració, mà d'obra que buscava en un país desenvolupat i del Primer Món un lloc on poder tenir un contracte, una feina i un futur. Tres anys llargs de crisi han canviat la tendència i Catalunya ha passat a ser exportadora de mà d'obra.
L'explicació al fenomen cal buscar-la en la recessió econòmica i en el fre de l'activitat,
que està obligant molts ciutadans no només a plantejar-se un futur fora del país, sinó a fer el pas ferm de fer les maletes
i marxar a l'aventura.
Per a uns és un retorn a casa, al país d'origen que els va veure marxar fa uns quants anys amb la maleta carregada d'esperances; per a uns altres, professionals liberals, és un pas que mai s'haurien imaginat que es veurien obligats a fer.
El Brasil, l'Argentina i altres països emergents amb una economia ara consolidada són, cada cop més, objecte del desig de professionals com ara els arquitectes, que aquí han vist disminuir de manera dràstica la feina als seus despatxos professionals. Universitaris de totes les titulacions també valoren cada cop més la possibilitat de fer les seves primeres passes com a professionals a l'estranger.