SEBASTIÀ SARASA

PROFESSOR DE SOCIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

«Som molt rates en inversió social»

Ha dirigit un estudi sobre exclusió social, promogut per la Sindicatura de Barcelona, que ha permès reconstruir la vida de 348 persones d'entre 25 i 50 anys que han estat ateses pels serveis socials.
Les conclusions del seu estudi resulten desesperançadores?
–«Home, depèn.»
–Fa anys que sabem que la solució a gairebé tots els problemes passa per l'educació i fa els mateixos anys que sabem que no s'hi dediquen els mitjans necessaris?
–«És cert, fa temps que sabem que el quid de la qüestió està en l'educació. No pot ser que continuem amb aquestes dades de fracàs escolar... però el problema no se soluciona. Però per no ser tan terriblement pessimistes també val a dir que la societat cada vegada està més conscienciada... i les institucions també. La nova llei d'educació va pel bon camí. Altres estudis diuen que l'actual exclusió és, en part, filla de tants anys d'analfabetisme i que si aconseguim que una generació estigui més ben formada que l'anterior farem passes endavant. Però aquí hem d'incloure els nouvinguts. No els hem de fer entrar en el cercle del qual nosaltres intentem sortir. Seria el pitjor que podria passar.»
–Fa tant que diem que si no s'ajuda la immigració tindrem un problema... gairebé tants anys com allò de l'educació. Grans plantejaments sense dotació econòmica.
–«Els diners no ho són tot, hi ha molts altres factors... però els diners són imprescindibles. Si mirem què dediquem a despesa social (m'agrada més parlar d'inversió social) veiem que som molt rates. Quatre diners per a les famílies, però no s'inverteix en serveis, que és el més important.»
–Perdoni que caigui en el tòpic, però la inversió a llarg termini no dóna rèdits polítics.
–«La classe política no ha estat capaç d'aïllar una sèrie de temes que necessiten uns plantejaments i unes inversions que van més enllà de l'horitzó de les pròximes eleccions i que potser donaran rèdits a uns altres polítics d'un altre partit. Pot ser tòpic, però és cert i seria necessari.»
–Parlàveu de fracàs escolar.
–«Un dels factors determinants per no acabar exclòs és el de la formació. La importància de l'escola i de la família és vital. Actualment, qui deixa els estudis aviat té molt més números que abans per acabar malament.»
–I l'ajut a la família.
–«Una família acomodada pot necessitar ajut per tal que els segons i tercers fills tinguin les mateixes possibilitats que els primers. Per a les famílies necessitades, l'ajut és indispensable per no condemnar els fills. I si parlem de famílies amb problemes, les institucions han de controlar, i actuar si cal, o els infants entren en un camí sense retorn.»
–L'estudi deixa clar que qui té títol té més possibilitats de trobar feina. De trobar feina relacionada amb la titulació, ja ni en parlem.
–«Efectivament. Una cosa no té res a veure amb l'altra. Però és cert que un títol et facilita trobar una feina millor en menys temps que no pas els que no tenen cap titulació.»
–Perquè la societat no crea els mitjans per absorbir la mà d'obra que genera?
–«Es demana al sector serveis que assumeixi l'excedent de mà d'obra agrícola, que encara n'hi ha, i la mà d'obra del sector industrial, que se'n va en orris. Si a això hi afegim una concepció de la família que fa que ens costi moure'ns d'allà on estem establerts i que els llocs de treball que s'ofereixen no són estables ni ben remunerats, fa que els joves, que són els principals afectats, tinguin molt més fàcil no moure's de casa. La solució hauria de venir de dues bandes, una mica més de flexibilitat per part de qui busca treball i un replantejament del mercat del treball que faciliti que moure's territorialment surti a compte. El replantejament del mercat de treball i del cicle productiu és bàsic per poder avançar en matèria social, però és molt difícil d'aconseguir.»
–Que l'ha sorprès res de l'estudi?
–«Que algunes coses surtin amb la força que hi surten, com la influència de les separacions, que poden esdevenir en situacions funestes: perdre la feina, l'habitatge... i acabar exclòs.»
–Per motius econòmics o de desestabilització emocional?
–«Jo tinc la intuïció que és la combinació de les dues coses, però en l'estudi no es veia que després d'una separació apareguessin estadis de depressió, per exemple. El que està clar, però, és que les persones de nivell humil, sobretot homes, la separació els pot portar a l'exclusió social per qüestions monetàries. Feina precària, sou baix, el pis per a la dona i els fills (la qual cosa em sembla lògica, però...) i busca't la vida. Aquest home se'n va a dormir en un banc i ja ha entrat a la roda. Necessita ajuda.»
–Digui'ns que d'aquí a uns anys hi haurà menys pobresa i exclusió.
–«No puc. No vull ser pessimista, però... Cada vegada apareixen nous factors que fins a un moment es podien menystenir i que a partir d'un altre moment ho precipiten tot, com això que parlàvem de les separacions. El pes de la formació també serà cada vegada més important...»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.