Comando ganxet

Amb les agulles a la mà, unes senyores, ja entrades en anyets, fan ganxet mentre repassen les petites notícies del barri. Uns peücs per a la néta, uns tapets per guarnir el sofà, i anar comptant punts. Mira, distreu. Però quan els tapets s'enganxen als arbres del jardí de la modernista casa Rull de Reus esdevenen teranyines subversives. Agosarats, metres de llana acolorida emboliquen arbres i bancs del carrer Llovera, la principal artèria comercial de la ciutat. I el més gros: en una acció sorpresa nocturna, l'estàtua de l'insigne general Prim queda voltada de llana teixida.

Les senyores continuen amb els seus peücs, però internet n'ha transmutat algunes en guerrilleres. El 2007, una desena de noies s'aplegaven per fer ganxet en un bar. Ara, són les Ganxetes del Pòrtia. El nom del comando fa doble joc amb el sobrenom dels reusencs, ganxets. “D'adolescent, teixia peücs, bosses per portar compreses... Però d'amagat, perquè era com de iaia”, explica una de les Ganxetes, Margarita Paredes. “Els blocs amb patrons japonesos em van obrir el món del ganxet més enllà dels tapets”, hi afegeix la seva germana Ginesta. De la xarxa també en van aprendre que no només podien innovar en dissenys. Els van arribar els ecos de les proeses d'altres teixidores: les guerrilleres de l'anomenat urban knitting. Arreu d'Europa, grups de ganxet planifiquen i executen accions sorpresa de ganxet al carrer. A Moscou, les guerrilleres del punt han col·locat caputxes a diferents estàtues per protestar per la detenció d'unes dissidents anti-Putin. A València, més festives, s'han afegit a la mascletada fallera penjant acolorits petards de ganxet dels arbres. Mobiliari urbà, plantes i edificis són la plataforma on expressar la creativitat amb peces de llana. Normalment, sense problemes. “Passem mesos preparant la munició... I esperem la resposta de la gent. És com qui fa grafits”, afirma Maria Escoda. I com a grafiters indocumentats en lluita les va caçar, fa algunes nits, la Guàrdia Urbana de Reus.

Després del ja tradicional sopar per agafar forces i amb la cara tapada per antifaços teixits, les del Pòrtia van agafar 17 fundes de boles de ganxet, metres de teixit i brides. A les dues de la matinada, es van plantar a la plaça Prim. “Era el dia de la República, i en l'acció del carrer Llovera, la nit abans de les eleccions, però no té cap significat polític... No planifiquem bé les dates”, asseguren. Davant l'astorada mirada dels noctàmbuls de festa, encuriosits, van embolicar les boles que impedeixen el pas de vehicles fins al centre de la plaça. Després, les cadenes que delimiten l'estàtua del general. “Van passar dos cotxes dels Mossos. Un, d'antiavalots. Estàvem nervioses, però no ens van dir res”, expliquen. El tercer va ser de la Guàrdia Urbana. Rita Marimon explica: “Ens va dir que allò era il·legal i havia d'anar fora. Nosaltres els vam explicar que, amb el temps, la gent ja aniria prenent les peces, com al carrer Llovera, on es van estar setmanes. Però res, l'home crec que no acabava d'entendre què passava...” No les van ni identificar, ni denunciar. Però a les nou del matí, el servei de neteja va arrencar la munició teixida curosament durant les nits dels mesos anteriors. “L'endemà estava molt trista... Volia anar a veure-ho amb la meva filla”, diu la Margarita. “Tot va fer cap a la brossa. Per què a Reus no ho permeten i en altres ciutats, sí? A la gent li agrada, és bonic i divertit.”

L'acció de les Ganxetes, gravada i fotografiada per elles mateixes, ha tingut ressò. A l'Ajuntament també l'ha agafat per sorpresa. “Ho vaig saber per la premsa, i em va saber greu. Va ser un malentès, però si se'ns haguessin adreçat les podríem haver inclòs en la mostra Creart i haver avisat la Urbana”, diu el regidor de Cultura, Joaquim Sorio. A les Ganxetes, la institucionalització no les convenç: “Podríem col·laborar-hi puntualment, però no deixarem de fer accions nocturnes”, diuen, i afegeixen: “Fer guerrilla amb permís no té sentit. La gràcia és l'acció nocturna per sorpresa. Et puja l'adrenalina!”