L'Església en crisi

El cas de Pussy Riot, un grup punk feminista rus que el 21 de febrer va cantar la cançó Mare de Déu fes fora Putin al temple del Crist Salvador de Moscou, ha estat el detonant d'una crisi a l'Església ortodoxa russa, perquè els sectors liberals de la societat, que també són els que han protagonitzat les protestes del darrer mig any contra l'antic i nou president Vladímir Putin, l'han criticat molt.

Tres de les cinc noies que, vestides amb passamuntanyes de colors llampants, van interpretar la cançó que va ofendre tant alguns creients ortodoxos, estan empresonades des de principis de març. Divendres passat es va celebrar el judici, en què es va ordenar allargar sis mesos més l'arrest. L'acusació demana fins a set anys de presó per gamberrisme per a Nadejda Tolokonnikova, Maria Aliokhina i Iekaterina Samutsevits, que continuaran sota custòdia fins a mitjans del gener que ve. Pussy Riot s'ha convertit en un dels símbols de la protesta contra Putin i, cada vegada que els han allargat l'arrest, a les portes del jutjat Taganski de Moscou hi ha hagut desenes de simpatitzants de les noies manifestant-se en contra d'un cas que consideren polític i unes quantes persones amb emblemes religiosos intentant silenciar-los mentre la policia du a terme detencions profilàctiques.

El 4 de juliol, per exemple, a les portes del jutjat, un grup de joves va intentar cremar una obra d'art amb un dibuix de Pussy Riot. Quan Tatiana Romanova, que hi era per donar suport a les noies, els va preguntar per què ho feien, els nois van començar a dir paraulotes. Quan Romanova va respondre “Déu perdona tothom”, un d'ells, que es va presentar com a “activista ortodox”, li va donar un cop que va fer que l'haguessin d'ingressar amb una commoció cerebral i una mandíbula masegada.

Més d'un centenar de personalitats del món cultural han signat una carta adreçada al Tribunal Suprem fent una crida al poder perquè tanqui el cas, ja que consideren que l'acció de Pussy Riot “no és cap delicte criminal”. Els signants alerten que mentre les noies són a la presó “a la societat augmenta la intolerància i això porta a l'escissió i a la radicalització”.

El superior de l'església de la Santíssima Trinitat de Moscou, Aleksei Uminski, considera que l'acció de Pussy Riot és un punt en què Església i societat liberal han xocat. Uminski lamenta que “l'onada d'odi que ha generat el cas hagi fet que la societat veiés que l'Església està representada per activistes ortodoxos molt propensos a l'agressivitat”. Algunes organitzacions ultraortodoxes també protagonitzen atacs contra representants de la comunitat homosexual.

L'Església ortodoxa, que és qui va instigar la persecució contra Pussy Riot tot i les crides a la institució a donar exemple perdonant, no ha expressat la seva postura oficial sobre el cas. Alguns capellans s'han expressat de manera molt dura i d'altres han fet una crida a alliberar-les, però el cap de l'Església ortodoxa, el patriarca Ciril I, no s'ha manifestat, tot i que sí que ha fet diversos sermons alertant del perill que amenaça la institució.

El 28 de juny, Ciril I va dir que “l'Església ortodoxa és la base de Rússia i el primer objectiu d'aquells que volen destruir el país” i va titllar de “malalts mentals” els que la critiquen. Tot i que Rússia és un estat laic i es considera que les quatre religions tradicionals del país són el cristianisme ortodox, l'islam, el judaisme i el budisme, l'Església ortodoxa és la que és més a prop del poder i el patriarca considera que aquesta s'ha de posar més en els afers de la societat. Ciril I creu que
la institució és víctima d'una campanya de desprestigi i el 22 d'abril ja es va fer una pregària multitudinària en defensa de la fe i contra les profanacions.

De fet, Pussy Riot va ser el detonant d'una forta crítica cap a l'Església, però el patriarca darrerament ha protagonitzat una sèrie d'escàndols que també hi han donat peu. Per exemple, a la primavera, Ciril I va tenir un conflicte veïnal per la pols d'unes obres i també se'l va veure amb un rellotge de la marca Breguet valorat en uns 23.000 euros; aquest fet va ser captat en una fotografia, però poc després el servei de premsa va esborrar el rellotge amb Photoshop. El patriarca, que abans de ser-ho estava molt ficat en el món dels negocis, no ha amagat les seves simpaties per Putin i durant la campanya electoral va dir que el candidat oficialista era “un miracle de Déu”.

A finals de desembre, en un sermó, Ciril I va fer una crida a les autoritats a escoltar les peticions dels que protestaven contra Putin, però al gener ja va començar a criticar les manifestacions perquè, oficialment, l'Església estava preocupada pel perill que podia representar l'onada revolucionària. El conflicte, però, no és entre ortodoxos i creients d'altres religions o ateus, sinó entre un sector de l'Església i la resta. En les manifestacions opositores participen creient ofesos perquè se'ls criminalitzi per anar en contra del poder establert i desitjar una Rússia més justa. Elenna Sànnikova, defensora dels drets humans i creient ortodoxa, qualifica el moment actual de “tragèdia per la violència que genera el fet que l'Església estigui encapçalada per delinqüents”.