Dels aldarulls als Jocs
Un any després de l'extrema violència urbana a Londres, les mateixes situacions que la van causar estan sense resoldre's
L'actual ‘pax' olímpica es podrà allargar mesos o anys però el pròxim esclat és “inevitable”
L'estiu del 2012 serà recordat a Londres i al Regne Unit per les imatges de l'esforç dels atletes i la recompensa de les medalles. El del 2011, per les de la destrucció causada per cinc dies d'aldarulls urbans molt violents que, del barri de Tottenham, al nord de la capital britànica, es van estendre a altres àrees de la ciutat, especialment a l'est i al sud, i van tenir reflex immediat a Birmingham, Liverpool, Manchester, Nottingham i Cambridge, entre altres urbs angleses.
Un any després, però, les causes que les van originar continuen sense haver-se resolt. Un recent informe de la London School of Economics i el diari The Guardian, en què s'entrevistaven centenars de policies i centenars dels manifestants, sosté, per una banda, que els “aldarulls tornaran a succeir” (és un fenomen amb una llarga i periòdica història a Londres); i, per una altra, que “els esvalotadors sentien que estaven en peu de guerra amb la policia”. Des d'aquest punt de vista, doncs, ara només es viu una treva.
Treva o pax olímpica que s'allargarà fins al pròxim brot. El que menys importa és la guspira que farà esclatar el polvorí social que la crisi, la marginació social i la falta de perspectives de futur generava i genera entre la població jove menys afavorida d'algunes àrees del Regne Unit. Tottenham n'és una, amb un dels índexs d'atur més alts del país.
El primer ministre, David Cameron, però, no va admetre la violència com a símptoma d'alguna cosa més greu. Només hi va veure l'actuació de “criminals sense cervell”. Entre els detinguts, però, hi havia nois de 9, 10 i 11 anys.
Tot va començar el dijous 4 d'agost de 2011, justament avui fa un any, quan la policia tirotejava el ciutadà de color Mark Duggan, de 29 anys, mentre intentava detenir-lo per presumpte tràfic de droga. La possibilitat que l'arma que duia Duggan fos disparada primer contra la policia continua sense haver-se aclarit. Sembla improbable, però, tot i que la primera versió de la policia indicava el contrari. La víctima, però, sí que va morir d'un tret al pit per l'arma de foc d'un oficial de policia.
El dissabte 6, a mitja tarda, membres de la família de Duggan i veïns de la comunitat negra de Tottenham es van concentrar davant de la comissaria de policia del barri per rebre explicacions dels fets, que no van ser ateses. Durant les hores següents, fins al matí de diumenge, la violència es va desfermar sense saber ben bé com. I així durant quatre dies més. La inoperància policial, desbordada pels esdeveniments, i la paràlisi política, amb el primer ministre Cameron inicialment de vacances a Itàlia, va fer possible un esclat de violència urbana com no es vivia al Regne Unit des del 1985. Després va venir la dura reacció del govern.
En total, cinc morts, 2.987 detinguts i més de mil processats en judicis ràpids que han comportat condemnes desproporcionades per faltes lleus com ara robar una Coca-Cola o cremar una paperera, més de 110 milions d'euros en danys. La ciutat de Londres, però, viu els Jocs Olímpics sense mirar enrere. Fins al pròxim motí.
LA XIFRA
Brou de cultiu propici
David Cameron i altres membres del govern es van afanyar a destacar la participació de bandes organitzades de joves criminals com a factor clau en l'extensió i la violència dels aldarulls de l'any passat. Això va ser a l'agost, però. A finals del 2011, amb les dades a la mà del Ministeri de Justícia, els fets desmentien les paraules. Només el 13% dels detinguts formaven part d'alguna banda reconeguda, i s'arribava al 19% a Londres. La policia, però, no els va atribuir en cap cas un paper clau en els 5.175 actes criminals registrats oficialment, més de la meitat dels quals contra grans superfícies. Entre els 2.987 detinguts, però, la immensa majoria provenia d'un origen social pobre o molt pobre. Dos terços, per exemple, havien rebut la classificació educativa de “nens amb necessitats especials” i el 42% tenien subvencionats totalment els menjars de les escoles (el menjar costa al voltant de 2 euros diaris), fet que indica el grau de necessitat econòmica de les seves famílies. Un terç dels detinguts, a més, havien estat expulsats de les seves escoles durant el curs 2010/2011. La premsa anglesa ha publicat la setmana anterior a l'aniversari dels aldarulls informacions que indiquen que la situació d'aquests col·lectius no ha canviat gens.
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 04-08-2012 Pàgina 28
- El Punt Avui. Barcelona 04-08-2012 Pàgina 8