Societat

Medi ambient

El foc no és tan dolent

En vista d'unes condicions meteorològiques adverses, els experts opinen que només una gestió acurada dels boscos els pot fer menys vulnerables i reduir el risc d'incendis

Els mitjans tècnics no basten per lluitar contra les flames

En l'incendi d'aquest estiu a l'Alt Empordà, mentre les flames més ferotges devoraven 7 quilòmetres de massa forestal, els serveis d'extinció avançaven només 800 o 900 metres. Com en altres megaincendis, també aquí es va posar de manifest que amb els mitjans tècnics no n'hi ha prou per lluitar contra el foc. Els helicòpters no són suficients. I els experts fa temps que alerten, de moment sense gaire èxit, que només una gestió acurada dels boscos pot reduir –mai eliminar– el risc d'incendi. Aquesta setmana, el Centre Ernest Lluch de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo ha estat l'escenari d'un curs anomenat Meteorologia i incendis forestals, que ha servit perquè prestigiosos analistes tornin a clamar perquè les administracions es posin les piles, i els polítics i la societat arribin a un consens sobre quin paper ha de tenir el foc en la regeneració de l'ecosistema. Amb una conclusió clara: els incendis no són un càstig diví ni una plaga maligna. Passen de tant en tant, el canvi climàtic els està fent més grossos i virulents i s'han de dissenyar estratègies per minimitzar-ne els danys i poder-hi conviure.

Entre els ponents hi havia Eduard Plana, fundador de la Fundació Pau Costa i cap del Programa de Socioeconomia i Governança del Medi Rural del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Plana va dir directament que “cal superar l'esquizofrènia del fotofinish” i va indicar que “potser” en alguns casos deixar actuar el foc no és tan dolent. “Hem d'acceptar que a algunes zones no s'arriba i la veritat és que a mi alguns paisatges mosaic, amb zones cremades, em comencen a agradar”, va etzibar. L'analista d'incendis i cap del grup d'actuacions forestals dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, va ser també contundent parlant de la necessitat d'un canvi de mentalitat per aprendre a tolerar el foc. “L'objectiu és minimitzar-ne els danys, però com a societat hem d'acceptar que els incendis són aquí i no desapareixeran mai”, va subratllar Castellnou, que va pintar un escenari de futur desolador. “Amb el canvi climàtic, la cosa anirà a pitjor i els sistemes d'extinció van 10 i 15 anys al darrere del que els incendis estan fent.”

En vista d'aquest panorama, quina és la fórmula per evitar que, amb un sistema d'extinció al límit, el foc devori els boscos? Jaume Terrades, catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, només en veu una. I és “mantenir boscos resistents a l'incendi”. Boscos, assegura, menys poblats. En aquest sentit, no només es va mostrar contrari a les replantacions, sinó que va assegurar que “més aviat el problema és que hi ha massa arbres”, especialment als pinars mediterranis, “amb 20.000 peus per hectàrea, una veritable barbaritat”.

A més, Terrades entén que amb la sequera i la mort d'arbres “molts boscos s'han convertit en emissors de diòxid de carboni”. L'única solució és “intervenir i gestionar”, i fer que l'estructura del bosc i la seva composició siguin més adequades a les condicions meteorològiques. Però la majoria dels ponents es van mostrar escèptics sobre la possibilitat que això s'acabi fent. “Sóc bastant pessimista”, va assenyalar Terrades, que opina que els boscos s'haurien de tractar “com infraestructures que hem de mantenir”. No sembla, però, que aquesta sigui l'aposta de les administracions.

20.000
pins
per hectàrea es poden trobar en algun bosc mediterrani. Els experts consideren aquesta quantitat excessiva i creuen que alguns boscos han d'estar menys poblats.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a