Societat
DÍDAC RAMÍREZ
REELEGIT RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
“No vull un model universitari polititzat”
“El sistema de taxes actual, en lloc de l'equitat que pretén el govern, afavoreix les injustícies”
“Les universitats catalanes no podem guanyar la Champions amb un pressupost reduït”
“Com nomenarà els degans un rector de fora si no els coneix?”
Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, 1946) va arribar al capdavant del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) el 2008. És catedràtic del departament de matemàtica econòmica, financera i actuarial, i doctor en ciències econòmiques i empresarials i en filosofia i ciències de l'educació per la UB.
La universitat retorna el doble del que la societat hi inverteix
Dídac Ramírez va ser reelegit dimarts passat rector de la Universitat de Barcelona en la segona volta d'unes eleccions amb només el 51% dels vots ponderats.
Ha guanyat molt justet. A què ho atribueix?
Al fet que hi havia quatre candidatures molt valuoses i que he estat governant durant quatre anys en unes condicions de crisi. Molts estudiants m'han identificat com el responsable de l'augment de les taxes, tot i que jo m'hi he pronunciat en contra.
El govern diu que el sistema de taxes ara és més just perquè els estudiants paguen en funció de la renda familiar.
A mi no em sembla que el criteri hagi de ser la renda dels pares. Això és tractar els estudiants com si no fossin adults. A més, en aquest país no sempre paguen els que més tenen i amb aquest sistema, en lloc d'equitat, que és el que pretén afavorir el govern, es poden donar injustícies flagrants. Hi ha famílies que declaren tots els seus impostos i d'altres que no ho fan i acaben tenint beca.
Si no s'encareixen les taxes, com es garanteix la viabilitat econòmica de la universitat?
Racionalitzant la despesa i incrementant ingressos a través de la subvenció pública, l'obtenció d'ingressos atípics i de recursos per patrocini i mecenatge. La subvenció pública ha de ser una prioritat del país si no ens volem quedar a la cua de la UE.
Un dels pròxims reptes de la universitat és el nou sistema de governança en què el rector el nomenarà un patronat. Aquestes han estat les últimes eleccions a la UB?
Jo crec que no. No puc saber què passarà d'aquí a quatre anys, però no veig per què una universitat no pot adoptar el sistema del patronat i una altra seguir amb el sistema actual.
El govern diu que el nostre model està obsolet.
Jo prefereixo el model actual que no pas un en què la universitat es polititzi, en què hi hagi un patronat que variï cada cop que hi ha eleccions.
Els defensors del patronat argumenten que en el sistema actual hi ha molta endogàmia.
I en què es basen? Ha votat més del 70% de professors!
Doncs en el fet que el rector és elegit pels mateixos membres de la universitat, que defensen uns interessos corporatius.
Entenc el raonament, però digui'm un model alternatiu i en veurem els inconvenients. Un rector de fora com nomenarà els degans si no els coneix? Això és partir de la desconfiança. Hi ha una sèrie de tòpics sobre la universitat que fan molt de mal.
Com ara quin?
El de l'endogàmia. La universitat retorna gairebé el doble del que la societat hi inverteix. Un altre tòpic: diuen que no hi ha cap universitat catalana entre les cent primeres del món, però sí que hi som en algunes àrees i si comparem quines estan per sobre nostre veurem que ens doblen el pressupost. És com els clubs de futbol amb pressupost reduït: no se'ls pot exigir que guanyin la Champions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.