Societat

“Una mentida fabulosa” de Pepa Úbeda

DES DE LA TRONA

Elsa Punset, —la que escriu sobre la felicitat—, ix quasi totes les setmanes a un programa de TV dient: “No és màgia, és intel·ligència emocional”. En el cas del llibre de Pepa Úbeda “Una mentida fabulosa amb guisats i vins eròtics per a festejar” hauríem de dir —mutatis mutandis— no és un llibre, és una obra d'art. És també màgia i intel·ligència eròtica i gastronòmica. Una joia. No només per a amants de l'erotisme, de la cuina, del beure, de la música i de la literatura, sinó també de la fotografia i de l'aquarel·la. D'uns dibuixos que semblen estar fets amb taques violetes de vi més que de tinta. Perquè, sens dubte, “la història de la humanitat està escrita més amb vi que no pas amb tinta”. Com s'afirma, contundentment, en les primeres pàgines, sense que es pogués rebatre. Perquè són veritats òbvies. Des de Noè a Rothschild, que el va saber vendre, passant per Perignon...

Si haguérem de fer un resum telegràfic del llibre de Pepa Úbeda diríem: és un maridatge de menú degustació amb mentides fabuloses (set receptes, set vins, set contes i uns quants versos, amb unes quantes aquarel·les i fotos). Pepa és un cul inquiet i sap moure als qui l'han ajudat a compondre aquest llibre tan exquisit: Josep Mª Baldó, l'alquimista en perols, Eduard Mestres, expert en tasts, Benjamín Serrano, fotògraf de l'erotisme de la vida, Román Sánchez, en l'ordenata i Laia Matin, la correctora. També l'han inspirada, un Bahía de Dènia- Xaló, un vi Sirà 2007 de Daniel Belda, un Juve&Camps Miranda d'Espiells Chardonnay Flor, el Cullerot del Celler del Roure, un Casta Diva de l'Horta d'Alacant o de “Collita Mel” i un Bes de Rechenna.

Una mentida fabulosa” és un llibre valent, agosarat, descarat, sense pèls a la llengua, ni a la boca, ni als dits. Una convocatòria als sentits: la vista, l'olfacte, tacte, el so de l'oïda i el gust. Un cant festiu al menjar, una exaltació del vi, a l'oli i una invitació al sexe explícit. Impúdicament. Sense complexos ni vergonyes dels qui han sigut educats en la repressió i el decòrum d'una versió judeocristiana ben trista i avorrida. En canvi, el manual dels sentits de Pepa Úbeda és un convit festius farcit de referències clàssiques, des de Marcel Proust, a la Bíblia, el Tirant lo Blanch, els grecs, els llatins... Recorda les noces de Cannà i reinterpreta el Gènesi a la llum d'una oliva, en compte de la poma d'Eva... I ofereix una altra versió del film de Bertolucci “El darrer tango a París”: Si Marlon Brando li haguera fet un massatge amb oli d'oliva en lloc de la frígida mantega i l'haguera llepat de dalt a baix a Maria Schneider, li hagués anat molt millor! Ni ho dubtem.

Entrellaçats amb els contes eròtics, com els de “Les mil i una nit”. Només un petit tast: “mentre l'Oriol es vessa a sobre d'ella (...) La tomba sobre una pila de coixins, li puja les faldilles, li treu les calces, s'hi agenolla, li obre les cames. De sobte, tothom la reclama. Les veus s'hi apropen. Li arriba un orgasme formidable. La veu de Billie Holliday que sura d'arbres, finestrals, portalades i senderols. Els fanals i les espelmes vessen una llum tèbia sobre “les estovalles de fil”. Hi ha suggeriments afrodisíacs, combinacions de cuina i erotisme, somnis eròtics, estimulacions de penis, llengües que s'acaronen, clítoris com maduixes; s'encomana el desig, a la nuesa de les aigües de la platja, on s'hi veu la lluna i es troben les pells subtilment sentint el segon concert per a piano de Rakhmaninov: “recorrem perfils, acaronem i premem concavitats, engrapem relleus, ataquen la pell amb la llengua i llavis, descloen cames i descobrim secrets”.

Un altre poema més que conte “serpentina daurada” ens deixa en un silenci expectant de bellesa: “En posició de lotus, em rep; serp a arbre cargolada; tons ambdós sagrats vedant-li el pas a l'aire. Mentre creix entre les meus mans, mentre fa per ascendir enmig de les cuixes... El silenci tan sols és apaivagat per la xiscladissa dels ocells. Un mig somriure em desclou els llavis”.

En “l'amant de Mesogea”: El va cobrir amb la mà de la mateixa forma que Botticelli havia cobert Venus. Com ella també, s'inclinà, tènue, el cap. Tal vegada esperant ésser besada”. La veu de Maria Callas a “La Traviata” s'escampà surant, com si de bombolles de cava es tractara, per la casa vora la mar.

Una mica abans de l'alba “quan més fosca és la nit”, les gavines creuen el silenci. L'esguarda adormit. Hi ha quelcom de fascinant que la recorre, que arriba a lacerar-li l'entrecuix. Marc colpeix l'instant, obre els ulls i s'hi prepara. Passa al bany i s'ajusta per sota del gland un joguet que Laia ha dut. A dintre sona “I'm your man”, de Cohen. Hi entra. Ballen. Va caient la roba (...) Mirant cap avall, veient com es balancegen, s'excita. Trempat, l'enfila. Una allau lleugera i refrescant, instantàniament plaent, la travessa”. Quan més fosca és la nit, més prompte arriba la llum de l'alba. Com un esclafit. Com un llamp que trenca les tenebres i les penetra com una espelma de llum en la foscúria.

A “Cassoulet”, se'ns insinua que els amants prenen delit d'una clandestinitat no acordada ni obligada, perquè no els calen “bodes sordes” com a l'Estefania i el Diafebus del “Tirant”, que res no han d'amagar, ateses edats i segle. Queden a sopar. I és el Bolero de Ravel el que acompanya aquesta desfilada verbal i culinària de temperatures i colors espigant-se i de textures gairebé dèrmiques. La suavitat dels entrants de marisc és seguida per la consistència del brou, la intensitat dels dos plats centrals i la subtilesa dolçament perllongada de les postres. Aparellament eròtic i el component afrodisíac dels ingredients: front, ulls, pestanyes, galtes, color de la pell, coll, corba de pits i ventre, natges opulentes sostingudes per majestuosos malucs i dues cames magnífiques. I, al creuer, la cúpula aixoplugant camp de batalla generós. “Al primer bes, l'ànima els puja als llavis delerosa i s'hi beuen entre lleus sospirs i crits. Nua ja, definitivament”.

A “ritual”. En tornar de Gabon. Biel la telefona. Els hi arriba el so tènue dels instruments de vent de “Daphne”, l'òpera més lírica de Strauss. Les notes puntejades reprodueixen la metamorfosi ovidiana a través d'un esclat de contrasts entre allò diví i allò humà.. Un genuí galanteig entre ànima i sentits.

A “tabú”: “Un genoll va anar obrint-se pas entre les cuixes, escorcollant l'ocult amb la joguina que tan havia cobejat, estremida i rígida ara (...) En veure's cavalcat per aquella que no esperava que el cavalcara, va caure en un espasme. Les “Variacions Goldberg” en versió de Jacques Loussier retrunyien mentrestant sobre nosaltres (...) Estàvem asseguts en una taula minúscula a La Mandràgora: jo, davant una xocolata calenta; tu, davant una cervesa freda (...) escalfada per aquell desvergonyit annexionista que li penjava entre les cames, li demanava —si us plau, fill de puta, cabró, no el tragues encara, porc de merda!”. I li confessa a Anna que sempre li ha agradat la seua olor a vainilla. I surant, ens arriben les “Variacions” Goldberg, segons versió d'Eleonore Bühler-Kestler.

Al remat hi ha, fins i tot, un “glossari” de termes culinaris per orientar-se en el vocabulari gastronòmic. Les espècies (”Iboga”, “Konbu”, “Tahina...) i els mots, en general, tenen un sentit precís i sovint, distint a l'habitual, posem per cas, “bloquejar” significa “endurir una massa o crema”, “Suar, “fer perdre l'aigua de vegetació al producte alimentari”, “fondejar “fregir en cassola de mitjana alçària verdures, llegums o carns a fi que eliminen el vapor d'aigua en un període breu de temps”.... Sense aquest petit instrument per guiar-nos, segurament, ens perdríem. Una delícia per als sentits amb guisats i vins eròtics per a festejar. Els amants hi estan convocats a llegir-lo a quatre mans, mentre beuen i mengen, es tasten i s'inventen dolces paraules que duen cap als vertígens i els mareigs de la vida. I de la dolça mort: quan ens lliurem, després del combat d'amor i de pells, en les mans de l'altre... Un llibre molt instructiu, per passar-ho bé, en múltiples i variats sentits. Per gaudir de l'art dels amants, d'Ovidi. Un Kamasutra mediterrani en forma de menjars, beure's, positures sexuals, contes, dibuixos, receptes i poemes eròtics, ubicat preferentment als països de parla catalana, però també a tots els països del món que gaudeixen de la cultura de vi, des d'Europa, Sud-àfrica, Austràlia, els Estats Units, Àsia, etc. Per orientar-se —geogràficament— en el món els plaers. Com un mapa del sentits. Per gaudir-ne.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.