L'exquisida diplomàcia del somriure

Abans d'estrenar ruta, faig via cap a un restaurant de nomenada, encara que, de vegades, és perillós refiar-se'n. L'Oukipano aspira a una cuina de nissaga gabonesa; tampoc a la netedat ni la polidesa. No és el primer cop que m'hi trobe amb mercats rurals més coherents. I, de preus, millor no fer-ne esment; més a prop de l'Europa nòrdica que no pas de l'Àfrica subsahariana. Això rondinege davant un pollastre amb ceba i unes bajoques mal fregides. En tot cas, trobe certa innovació en unes verdures farcides de carn força especiada.

L'itinerari presenta complicacions, ja que no podem parlar de carreteres, però el seu atractiu compensa dels desgavells. A l'aeroport hi ha la frontera entre vehicles de ciutat i de rodalies; cadascun ocupa una demarcació “inviolable”. Opte pel clandeau, malgrat una llarga cua davant la parada. Quan bote dins la furgoneta, em cal batallar amb cames i braços fins arribar al fons per seure entre gent gran, dones embarassades amb bebès i sacs de menjar. Intuesc l'espectacle a venir, encara que les normes de convivència vehicular són d'una diplomàcia exquisida gràcies als somriures, llenguatge universal.

A Okala, cruïlla de diferents destins, m'acomiade dels meus nous amics i em tope tot seguit amb el primer d'una corrua de coloristes mercats locals que arriben fins al Cap Santa Clara. Es tracta d'una península que separa l'Estuari de la badia de Corisco. La sorra de la platja d'aigües cristal·lines està vorejada de cocoters i és d'una blancor i finesa magnífics. És un dels “abeuradors” de cap de setmana de les classes benestants. També el port d'on surt el ferro nacional. Arribar-ne a la punta requereix de cames poderoses o d'algun vilatjà de bona voluntat que tinga el vehicle escaient.

Torne a la cruïlla i prenc un altre clandeau. Com tots, va ple. Baixe al bosc de La Mondah i mamprenc passeig per senderes ombrejades d'arbres immensos vers Cap Estérias. Malgrat el profit físic i espiritual de tal activitat, no puc deixar de constatar la greu desforestació de què ha estat objecte per culpa dels interessos urbanístics. Amb tot, hi resta un grapat d'arbres que pertanyen a espècies antiquíssimes, úniques al món. És per això que aquest bosc equatorial s'ha convertit en espai protegit.

Les platges de Cap Estérias són estretes, de sorra fina i blanquinosa. De tant en tant, cal aixecar cama davant arbres grisencs ajaguts, les copes seques i les arrels a l'aire, com si hagueren desistit de lluitar contra una natura que els volgués fer fora. Un seguit de barques boca avall es deixen llepar per les ones. No hi ha ningú; els naturals estan concentrats a l'estadi de futbol local. No hi ha ni aigua corrent ni llum, i els pocs habitacles estan dispersos i ben ran de la mar. Les construccions són de fusta, el “maó” nacional. A l'extrem de Cap Estérias, hi ha una mena de monticle de sorra que s'endinsa dins la mar i que provoca petites tempestes en xocar les aigües que vénen en un sentit amb les que en vénen de l'oposat. Enfront mateix, bancs esglaonats de sorra es cobreixen d'un mantell de grassa gespa intensament verda. Un poc més enllà, en la solitud més extrema, nien un fumerol de variades espècies voladores. L'interval entre piuladissa i silenci hi és majestuós, difícilment definible.

Camí de la vila, se sent la cridòria dels vencedors del partit. Mentre les dones xafardegen i tenen cura de la xicalla, els homes celebren el triomf a taverna. Beuen cervesa, coca-cola i, sobretot, un vi de palma calent de color ivorenc, olor rància i elevada graduació. Tothom ací és acollidor i completem els buits idiomàtics amb somriures. Està vesprejant i cal prendre el clandeau de tornada. Hi ha molta gent esperant-lo i tem perdre'n el darrer. Un company de viatge que resulta ser antic emigrant a Europa m'hi facilita la pujada. Em toca aquest cop seure damunt una roda de recanvi i darrere un pacífic borratxo que subjecta amb la mà dreta l'origen del seu plaer i amb l'esquerra, una bossa de color indefinible. Mentre l'emigrant em conta la seua aventura europea, l'embriac somriu confús a l'estrangera.