Societat

El papa ja topa amb la cúria

L'intent de Bergoglio de trencar el protocol ja li genera ensurts amb la cúpula

En la primera missa d'ahir ja va advertir que “l'Església no es pot quedar quieta”

El nou cap de l'Església catòlica, Jorge María Bergoglio, ha iniciat el seu pontificat, aparentment, amb bones intencions i ganes de renovar la institució. Començant pel nom triat, que evoca la figura de Francesc d'Assís, i que, potser per això, cap altre dels 265 pontífexs que l'han precedit havia gosat portar. Si és cert el que es diu, que el nom marca la direcció del pontificat, la intenció de Bergoglio seria assemblar-se a sant Francesc acostant l'Església als desfavorits i allunyant-la de les fastuoses riqueses i els privilegis. Una tasca que, si la vol dur a terme, serà dura i trobarà moltes reticències, sobretot a la mateixa cúria de Roma, on molts prefereixen l'immobilisme que els garanteixi continuar gestionant les finances vaticanes. Com, de fet, ja va succeir el primer dia.

Des del primer moment, els actes del jesuïta Francesc han resultat trencadors per a la fèrria tradició jeràrquica de la Santa Seu, com ara rebutjar la creu d'or del sant pare i continuar duent la de ferro de cardenal, o refusar el luxós cotxe oficial reservat al papa.

Ahir al matí va anar a la basílica de Santa Maria Major i va topar per primer cop amb la cúria, que imposa les seves normes. Bergoglio va proposar que la basílica romangués oberta com cada dia, ja que volia ser “com un pelegrí més”. Però no li ho van permetre: les regles s'han de complir, i els altres fidels i els pelegrins que el volien acompanyar en les oracions es van haver de quedar a fora. L'Església és una institució amb una jerarquia molt estructurada: cadascú té el seu lloc, i el del sant pare no és entre la resta de mortals, de moment.

Allà mateix, a les portes de la basílica, Bergoglio va protestar per l'excés de protecció que rep com a sant pare. Va expressar la seva incomoditat amb la policia i l'escorta privada que el custodiaven, i va manifestar la seva intenció de prescindir-ne. “No em cal, no sóc cap indefens, sóc un més”, va dir. Evidentment, tampoc el van obeir, i Francesc va rebre la primera confirmació que el papa no mana tant com se li suposaria, sinó que la cúria és qui té la paella pel mànec.

Al matí, va transcendir que Francesc havia intentat visitar el papa emèrit Benet XVI a Castel Gandolfo, a qui va telefonar el mateix vespre de la seva elecció. Bergoglio havia fins i tot dit als seus col·laboradors: “Hi ha cap problema si s'endarrereix la missa de la tarda? Hi ha unes coses que voldria fer.” Però la missa va començar puntualment, com mana la tradició.

En la primera missa com a papa, Bergoglio va dir, potser pensant en la cúria, que “sense la creu, som mundans”. I que l'Església “ha de caminar, no es pot quedar quieta”, en un clar missatge als 114 cardenals reunits a Sant Pere. Si bé pot semblar progressista en matèria social, i el seu amor per l'austeritat desperta simpaties, cal recordar que Bergoglio és un gran conservador en el terreny moral, i que se l'acusa d'haver estat afí i massa permissiu amb la sagnant dictadura argentina. Ahir mateix va manifestar: “Si no proclamem Jesucrist, esdevindrem una ONG.”

El portaveu vaticà, el també jesuïta Federico Lombardi, va explicar ahir, cofoi, que Bergoglio havia volgut pagar l'estada a l'alberg on s'havia allotjat els dies previs al conclave, “per donar exemple”. El fet que es destaqui com un fet extraordinari que el sant pare es pagui les despeses, és ja tot un senyal del llarg camí que queda per fer a una institució, l'Església catòlica, que veu com cada dia perd fidels desencantats amb la incoherència entre el que es predica i el que es fa.

Fins i tot el nom es va canviar ahir. La Santa Seu va informar ahir que el fet que Bergoglio adoptés el nom de Francesc per primer cop evita que el número sigui inclòs en el seu nom oficial. No serà incorporat el nom de Francesc I fins que un altre pontífex adopti un altre cop el nom de Francesc.

LA FRASE

El nou papa és una música diferent per a l'Església. És una figura renovadora
Lluís Martínez Sistach
cardenal de barcelona

LA FRASE

L'Església no es pot quedar quieta. Si no proclamem Jesucrist, esdevindrem una ONG
Francesc
papa

Scola, derrotat pels italians i el difunt Martini

Italians dividits

El perdedor d'aquest conclave ha estat el que n'era el gran favorit: l'arquebisbe de Milà, Angelo Scola. Ho era tant, de favorit, que pocs minuts després de la fumata blanca, el secretari general de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) va enviar un comunicat, per correu electrònic, en què felicitava l'arquebisbe de Milà com si hagués obtingut el càrrec. En el comunicat, expressaven la satisfacció “de tot el conjunt de l'Església italiana” per “la notícia de l'elecció del cardenal Angelo Scola com a successor de Pere”. Quan es va saber que el papa escollit, per a sorpresa de tots, era un altre, la CEI va reenviar el mateix correu canviant el nom i substituint-lo pel de Bergoglio. Una desafortunada precipitació que ha deixat en evidència el convenciment que es tenia que Scola seria el nou papa. Ha transcendit que tres poderosos cardenals, Angelo Sodano, Tarcisio Bertone i Camillo Ruini, van recomanar votar Bergoglio.

Martini present

També ahir va transcendir que l'anterior cardenal de Milà, el jesuïta Carlo Maria Martini, va defensar en el conclave del 2005, en que Bergoglio va ser finalista, el vot per a l'argentí. Martini havia estat sempre l'alternativa a Joan Pau II, però el seu papat va ser etern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.