Societat

Els bombardejos de Benassal

DES DE LA TRONA

A mitjans d'aquest mes de maig, la delegada del govern del Principat de Catalunya homenatjà la División Azul, que fou l'exèrcit de voluntaris espanyols que es van unir als nazis i als feixistes italians per tal d'atacar els comunistes i a la població civil de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) durant la II Guerra Mundial.

Mentrestant, a la revista L'Avenç 390, maig 2013, hi ha un article d'Òscar Vives “La legió Còndor al Maestrat, 1938”, que pretén recuperar la història dels bombardejos a la Guerra Civil de quatre petits pobles de la comarca de l'Alt Maestrat,a l'interior de Castelló: Benassal, Ares del Maestrat, Vilar de Canes i Albocàsser. Perquè l'oblit i l'amnèsia no s'impose.

L'Alt Maestrat és una comarca muntanyenca molt abrupta amb altures d'entre 600 i 1.300m i amb escasses vies de comunicació. Els quatre pobles esmentats eren, a l'època, petits nuclis agrícoles i ramaders amb poblacions de 500 a 3.000 habitants. Els bombardejos que van patir tots ells van tindre com a efecte la destrucció dels centres urbans i un elevat nombre de víctimes mortals. Com s'explica a “La Guerra Civil Española” d'Anthony Beevor, 2010, les conclusions, la Legió Còndor bombardejà aquests pobles, després feren fotografies, des de l'aire i el sòl, per avaluar les pautes dels bombardejos i el resultat de la destrucció que havien causat. “Li interessava, sobretot, verificar la precisió dels bombardejos dels Stuka amb bombes de 500 kg.

A Benassal, que abastaren amb nou bombes de 500 kg, feren fotografies de l'església del poble, que era de considerables dimensions i havia restat reduïda a enderrocs. La major part d'aquest treball d'investigació el va fer el comandant Fugger, descendent dels famosos banquers de Carles V”.

La Guerra Civil va esdevenir per a Hitler i la Luftwaffe el camp de proves ideal, de manera que l'enviament de la Legió Còndor els va permetre adquirir experiència necessària abans de la Segona Mundial. Després de l'experiència adquirida per la Legió Còndor, el Junkers 87 va ser probablement l'arma més efectiva de l'exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial, almenys a les campanyes de Polònia, França, Escandinàvia, Grècia, Rússia i el nord d'Àfrica. L'única raó del bombardeig dels pobles del Maestrat va ser comprovar la precisió de bombardeig en picat i els efectes de les bombes SC500 en poblacions civils.

De fet, resulta molt interessant llegir els informes d'operació dels Junkers 87 de la Legió Còndor arreplegats al llibre “Stukas en España” de R. Permuy i L. Molina. Totes les accions dels Junkers 87 són contra posicions enemigues i objectius militars molt ben definits, amb les (aparentment) úniques excepcions dels nostres pobles del Maestrat del 24 al 29 de maig de 1938.

En la llista de les víctimes inscrites als registres civils dels quatre municipis del Maestrat hi ha un total de 36. No obstant, pot ser que en foren moltes més perquè les autoritats franquistes que ocuparen els pobles bombardejats al cap de quatre o cinc dies, al registre s'inscrivien únicament les persones que morien en el poble i no els ferits que eren traslladats a hospitals d'altres localitats i morien fora del poble. Aquesta manera de reduir el nombre de víctimes, per banda de les autoritats franquistes, mostra les complicitats que hi havia entre els nazis i els franquistes per encobrir els assassinats.

De manera semblant feren al bombardeig de Guernica al País Basc i inclús, cínicament, acusaren als nacionalistes bascos i a l'exèrcit de la República d'haver fet els bombardejos per tal d'acusar i desprestigiar els nazis-feixistes.

Els hereus de la ideologia franquista, del PP, partit fundat pel ministre de Franco, Manuel Fraga, homenatgen als de La División Azul, potser també als de la Legió Còndor, mentre aconsegueixen que es foragite al jutge que volia jutjar el franquisme per aclarir les responsabilitats dels crims de l'alçament militar i de la imposició de la dictadura, trenquen les tombes de les víctimes del franquisme al cementeri de València, deixen als vorals de les carreteres les víctimes de l'exèrcit franquista, mentre els del bàndol feixista gaudeixen de tots els ‘honors', com a ‘vencedors', durant la dictadura i la ‘democràcia'.

El que esdevé simptomàtic és que, des del PP, partit que acull a l'extrema dreta, acusen de nazis els que diguen País Valencià o PPCC, els afectats per les hipoteques i els desnonaments, els que reclamen el dret a decidir o els que volen prioritzar als països de parla catalana la seua pròpia llengua, mentre consideren del tot 'democràtic' prioritzar l'espanyol, anul·lar els drets de la ciutadania de País Valencià i la resta del domini lingüístic, espanyolitzar el sistema educatiu als països de parla catalana, atacar les declaracions a favor del dret a decidir, etcètera. No només és simptomàtic sinó molt “curiós”.

Tot i que des de TV de Madrid acusen els catalans de fer servir un llenguatge semblant al dels nazis, per defensar el dret a decidir, caldria preguntar-se qui és el que, realment, el fa servir. I no només el llenguatge. Perquè sembla, sovint que ens trobem en l'imperi del “1984”, la novel·la de George Orwell, on els mots canvien de sentit per a dir el contrari del que significaven abans. El que dicten els que manen, tergiversant, esborrant i soterrant el que no els interessa perquè evidència la seua barbàrie o la dels seus amics.

Per això, els companys del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Benassal m'han passat aquest comunicat on s'explicita el programa de commemoració per recordar les atrocitats nazis.

El proper 25 de maig farà 75 anys que Benassal va ser bombardejat per una esquadrilla de tres avions de la Legió Còndor. El Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal organitza diversos actes per recordar-ho. Entre estos actes, destaca l'homenatge a les víctimes i les persones que van patir les conseqüències del bombardeig a les 11h, amb un recorregut pels indrets bombardejats i la inauguració d'una placa commemorativa a la plaça de l'ajuntament amb la presència de les autoritats, els familiars de les víctimes i testimonis presencials del bombardeig.

A la vesprada, a les 17.30h es projectarà el documental “Entre dos fronts. Una història de l'aeròdrom de La Sénia” i seguidament la xerrada de Jaume de Andrés Llopis (UB) “I després del Maestrat? Els Junkers-87 com arma tàctica i de terror durant la Segona Guerra Mundial”. A les 19.30h es celebrarà un concert - homenatge a les víctimes a càrrec de la Banda de música Font d'En Segures de Benassal. Finalment, el diumenge es visitarà l'aeròdrom de La Sénia des d'on va eixir l'esquadrilla d'avions que van bombardejar.

Els actes al voltant del 75 aniversari comencen aquest cap de setmana amb l'exposició “Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Maestrat 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes, Albocàsser”. La mostra presenta abundant documentació gràfica i tècnica relativa a al bombardeig, i que va ser trobada fa un any als arxius militars alemanys de Freiburg pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.

La troballa ha permès donar una explicació als bombardejos de l'any 1938 sobre estos quatre pobles. Recordem que Benassal va ser bombardejat el 25 i el 28 de maig i les conseqüències foren tretze víctimes mortals i el centre del poble destruït. Esta exposició té un llarg recorregut, ha passat pels quatre pobles involucrats, pel Centre Octubre de Cultura Contemporània a València i pel Castell de Montjuïc a Barcelona. Per la pròxima tardor està programada a Castelló, Alcoi, Vinaròs i Benidorm.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.