La millora en matemàtiques de quart d'ESO, sota sospita
Els problemes de les proves de competències bàsiques d'aquesta assignatura són pràcticament calcats als de l'any passat
Molts centres van preparar l'examen dies abans
Irene Rigau va presentar el març passat uns resultats esperançadors de la prova de competències bàsiques de quart d'ESO: els alumnes havien millorat en totes les àrees avaluades (llengües i matemàtiques), tot i que, segons advertia la consellera d'Ensenyament, el nivell de matemàtiques i el d'anglès estava per sota del desitjat. Dos mesos més tard, els professors de matemàtiques estan analitzant els resultats dels seus centres per corregir errors i introduir-hi millores pedagògiques i alguns instituts han qüestionat la validesa dels resultats perquè els problemes de les proves que es van fer el febrer passat són gairebé calcats als de l'any anterior (amb exemples diferents) i la majoria dels centres els havien preparat amb els alumnes.
Altres centres no han plantejat cap objecció formal a la validesa dels resultats, però sí que els ha cridat l'atenció la semblança amb la prova precedent. “A l'examen hi havia moltes preguntes pràcticament idèntiques a les de l'any passat”, explica María José Guzmán, professora de matemàtiques de l'institut Barcelona-Congrés, que va ser aplicadora i correctora de les proves. Com a la majoria dels instituts consultats per aquest diari, al Barcelona-Congrés els professors van preparar l'avaluació amb els alumnes uns dies abans de l'examen, que va ser molt semblant al que acabaven de treballar.
“Els resultats no són fidels al nivell dels alumnes en matemàtiques”, conclou Guzmán, que explica que “a classe es treballen problemes més de procediments que no pas de competències”, tot i que ja estan adaptant la programació al treball per competències. “De tota manera –adverteix–, caldrà tenir en compte que per al batxillerat es necessiten uns coneixements procedimentals, per exemple, de càlcul, i no sé si hi haurà prou temps per ensenyar-ho tot.” Guzmán avisa que el currículum de matemàtiques és molt atapeït i que sovint s'han d'impartir les unitats dedicades a la geometria, que són al final del temari, a corre-cuita.
Als dubtes sobre la validesa dels resultats a causa de l'aparent facilitat de la prova, s'hi afegeix el fet que no tots els centres van preparar l'examen. Aquest és el cas de l'institut Valldemossa de Barcelona, que no va alterar la programació normal del curs per fer el test. “No s'haurien de preparar aquestes proves. Del que es tracta és de saber si el que estem fent a classe serveix per millorar les competències bàsiques”, afirma la directora, Núria Bou. “Els resultats de les proves no són del tot fiables”, assegura Bou, a qui li consta que el dia de les proves hi va haver examinadors que van donar als alumnes més temps de l'establert per acabar-les.
Canvi de model
La presidenta de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat), Iolanda Guevara, admet que “les proves del 2012 i les del 2013 s'assemblen força”, però hi resta importància. “El més important –diu– és el tipus de problemes que plantegen, més en la línia competencial i de les proves internacionals PISA. No es busca que els alumnes siguin destres amb grans càlculs i resolució d'equacions o sistemes, que és allò en què la majoria del professorat esmerça més esforços, sinó a exercitar la comprensió i el raonament.”
El Departament d'Ensenyament rebutja les crítiques a les proves de competències bàsiques i defensa que han de ser semblants a les de l'any anterior per poder-les comparar i tenir un diagnòstic acurat. Ensenyament assegura que aquest és el sistema que es fa servir en les proves PISA.
LES XIFRES
Secretisme en l'avaluació PISA
Les proves internacionals PISA, que avaluen les competències bàsiques dels estudiants de quinze anys dels països de l'OCDE, estan envoltades d'un gran secretisme. Els organitzadors no avancen mai ni la data ni els centres on es faran les proves per evitar que els alumnes les preparin amb antelació i s'obtinguin resultats distorsionats. Els centres de secundària, tant públics com privats, són escollits de manera molt acurada i es procura que hi hagi una mostra representativa de l'alumnat de cada país. També es té un zel especial amb el contingut de les proves, que durant unes tres hores els estudiants fan a porta tancada. No hi ha models de proves disponibles, sinó el que es coneix com a “preguntes alliberades”.
