Societat

El “savoir-faire” quotidià i sexual

UNA TURISTA COMPROMESA

Curulla la motxilla, la tanque i baixe al bar de l'hotel per prendre la darrera tassa del seu excel·lent cafè. Com que tinc una bona estona per endavant, me'n vaig a la catedral de santa Maria a hora i dia de missa major. Aquesta església s'emmiralla en una badia de l'imperiós Atlàntic. El cel és d'un color intens i les ones turqueses hi arriben emmudides. Als carrers que volten el temple els luxosos cotxes dels feligresos aparquen sota la protecció de vigilants i xofers. Tant a l'explanada com a l'interior no cap ni una agulla. Tothom hi és empolainat. Algunes dones llueixen les seues millors perruques, les sabates de taló més elevat i els vestits més multicolors. Alguns paren esment en mi. Estranyesa pel color de la pell? Per l'abillament turístic? Per la intromissió forastera?A peu de platja i sota un sol abrusador els he observats fins que han marxat. Com nosaltres durant la postguerra, o encara als pobles menuts, els homes esperen a peu dret fora i les dones, assegudes dins.

A mig dia faig camí vers Le Mississipi, petit restaurant enfront del Comissariat Central, al barri de negocis de Libreville, avui del tot solitari. Per darrer cop gaudesc d'unes finíssimes bajoques picants i un suculent i fresc peix a la brasa; embolcallada per un aire condicionat apaivagador i voltada de gabonesos endiumenjats.

De tornada, em deture en un local on prenc un intens cafè mentre llegesc un periòdic de fa vint dies. Com els nostres, destaquen notícies sense cap interès directe per als “paisans”. Per què hauria d'interessar-los que s'haja trobat mort al metro de NYC un home nu? Per què hauria d'interessar-nos que haja caigut una avioneta a les Illes Fiji i n'haja mort el pilot? Finalment, arriba una notícia amb més “moll a l'os”: és l'acord que ha signat el secretari de l'Agència Nacional dels Parcs Nacionals (ANPN) amb un consorci de cases de joc de capital propi i estranger. Passa desapercebuda per al llegidor no atent. El consorci es compromet a donar suport a l'ANPN per tal de “conservar, reforçar i consolidar” els boscs gabonesos. A canvi, oferiran a potentats i reis desvagats esplèndids safaris fotogràfics i caceres de dia i joc a dojo, de nit. Ja que l'única carretera “emprable” no passa dels 40 km, com hi arribaran?

Un darrer passeig pels quartiers es fa impossible a causa de la humitat creixent. Així que, cap al tard, amb un cel ara cobert de núvols, recull la motxilla, prenc un taxi i me'n vaig a l'aeroport. M'espera un trajecte no massa llarg fins a Casablanca on tornaré a encendre'm d'indignació perquè no m'hi serviran alcohol per ser musulmans i estar en Ramadà. Per què s'entesta el poder a amarar de religió tot el que s'esdevé al món?

Mentre espere l'embarcament, el pas de dues dones majestuoses em torna a la memòria fragments de la conversa d'anit amb Xavier. En preguntar-li sobre les relacions entre els sexes, em confirma que el patriarcat hi està ben arrelat. Per exemple, hi ha prou homes europeus grans que compren noietes menors d'edat als pares i s'hi casen per tal que els cuiden. L'església catòlica no sembla objectar-hi res. Ara bé, les gaboneses tampoc no hi fan ois, perquè en trauen protecció i viandes, la vella aspiració de les fèmines patriarcals... I n'hi ha més: està prou malt vist que una dona siga fadrina o no tinga fills. Prefereixen ser abandonades pel marit o tenir-hi un munt de criatures a viure-hi “sense home”. Per cert, la poligàmia masculina és legal, ara que, si el marit vol evitar que el galliner se li escarote, caldrà comptar amb calerons i “ubicar” cada muller en un habitacle diferent. De totes formes, l'home gabonès no és massa gentil amb la parella, a la qual farà callar en una reunió on hi haja més homes, per exemple, ja que alimenta el rol de fer el pinxo.

Quant a la SIDA, hi és també una tragèdia endèmica. La promiscuïtat hi és elevada en un país on la gent carda força i sense protecció, la qual cosa converteix dones i nens en les principals víctimes.I pel que fa a l'homosexualitat, és un malviure per a qui hi opte, encara que en això no és massa diferent a d'altres llocs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.