Societat

Daw Aung San Suu Kyi: un bluf? (II)

UNA TURISTA COMPROMESA

Si no tan erràtica com el pare, sí que sembla Aung San Suu Kyi una mica versàtil, almenys en algunes situacions públiques —i d'altres privades—, però amb projecció pública. És com he constatat algunes contradiccions creuant dades. Amb tot i això, qui de nosaltres no n'ha tingut cap mai? La diferència, però, rau en el “qui”: pot permetre's un personatge públic a qui concedeixen honors i premis a tort i a dret ser contradictori en assumptes greus? O bé hauria de parar-hi una mica més d'atenció?

Daw Aung San Suu Kyi naix a Yangon (Rangoon aleshores) el 1945, dos anys abans de ser-li “concedida” pel colonitzador britànic la independència a Myanmar i de morir el seu pare. No viurà, doncs, de manera directa les vel·leïtats del seu genitor amb els brutals nipons, que envaïren el sud-est asiàtic durant la II Guerra Mundial i “escabetxaren” el personal a dojo. Ni tampoc el seu retorn, com a fill pròdig, a la casa colonial paterna, l'Imperi Britànic, just quan els japonesos i els seus amics feixistes estaven en clar retrocés davant les forces aliades “democràtiques”.

Per què —em pregunte— la llorejada Premi Nobel ha contemporitzat amb el govern “myanmarès” davant la brutal massacre exercida per aquells sobre els Rohingya? En preguntar-li els periodistes què li'n semblava, va contestar que no tenia massa clar si aquests podien ser considerats birmans genuïns...Aquests mots o el silenci —les dues opcions que hi ha pres- han estat reprovades en àmbits tinguts per democràtics i els portaveus del seu partit han hagut d'excusar-s'hi. Precisament als Rohingya, un dels grups ètnics més perseguit, se'ls va desposseir de la ciutadania el 1982 i, des de llavors, han estat tractats com a immigrants il·legals, amb restriccions per a moure's i amb la pèrdua dels drets humans més elementals. Vaig poder constatar-ho en arribar al seu territori muntada al darrere d'una motocicleta carregada amb motxilla després de 7 hores per camins impracticables.

Els Rohingya són un poble musulmà d'Arakan de vora un milió d'habitants que “conviu” fent-se la guitza amb els budistes Rakhine als districtes de Maungdaw, Buthidaung i Rathedaung. Encara que el territori és lloc d'assentament no sols dels Rohingya, sinó també d'altres ètnies, el govern birmà li va donar el nom de l'ètnia Rakhine, amb la qual cosa es va guanyar l'oposició de tothom, menys d'aquests darrers, que són budistes. Els Rohingya parlen un dialecte del bengalí, ja que procedeix d'un regne al nord del país —Rohang— fronterer amb Bengala. Com pot una practicant del budisme —theravadaen el seu cas— menystenir els drets d'una minoria, encara que siga musulmana, després del que li ha tocat passar?

Hi ha més detalls interessants en la seua biografia. Se sap poc de la seua infantesa, però més de l'adolescència: la seua mare, Daw Khin Kyi, és designada ambaixadora del seu país a l'Índia i hi marxa amb ella. Residiran a Nova Delhi fins al 1964, amb la particularitat que el caràcter opressor del règim polític birmà havia encetat camí el 1962. Com és que la mare continuà essent ambaixadora seua?

Més: del 1964 fins al 1967, estudiarà a Oxford, magnífica seu dels més brillants colonialistes britànics i, per tant, negrers del seu poble. Hi obtindrà un B.A. en filosofia, política i economia. Marxa a Nova York a ampliar estudis, però els posposa en acceptar el 1969 el càrrec de Secretària Assistent al Secretariat de Nacions Unides pel seu país, ella que no se n'ha estat de denunciar el règim comunista, militar i dictatorial... després. Abandonada la “cura”, treballarà en unes quantes universitats asiàtiques, com ara les de Kyoto i Simla. El 1972 es casa amb Michael Aris, però això ja són figues d'un altre paner i requereixen d'un pessic més d'espai, així que ho deixem per a l'article següent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.