Societat

opinió

Un nou model de reinserció social

L'actual sistema penitenciari està impulsant cada cop més projectes i iniciatives que fomenten la incorporació i la reinserció i també s'estan incorporant equips de professionals preparats. Aquesta nova realitat respon a la necessitat de buscar una alternativa que ofereixi resultats positius en el procés reinseridor. Hi ha moltes experiències renovadores que es van implementant en els sistemes penitenciaris europeus: la mediació penal agressor-víctima, els programes de tractament especialitzat per a delictes concrets, com és el cas dels agressors sexuals, i el treball amb plataformes ciutadanes i entitats que donen impuls a polítiques de tall més humanista.

En aquest context d'innovació social, a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL hem realitzat una recerca sobre un nou model de reinserció als centres penitenciaris basat en la pedagogia social comunitària (PSC). Aquest model treballa amb dos objectius: la millora de la qualitat de vida i el benestar dels interns i el foment de la cohesió social. I això ho fa a través de les metodologies de l'acompanyament psicosocial i educatiu, l'animació sociocultural i el treball comunitari. En aquest treball, l'intern/a és el protagonista, però també cal la implicació activa de les entitats socials, els professionals, les administracions públiques, les famílies i la xarxa social.

La recerca ens ha demostrat que els centres estudiats on s'està aplicant aquest model tenen alts índexs de reinserció social gràcies al treball sociocomunitari que es fa i a la participació i implicació de tots els agents socials que estan en contacte amb els interns. Aquest resultat té uns beneficis evidents tant en la vida dels interns i les seves famílies, com en la institució penitenciària i en la societat.

Alguns resultats d'aquesta recerca constaten que participar de manera voluntària en el tractament és clau per a la recuperació social dels interns i que per garantir l'èxit de la reinserció és necessari el suport de la família i de l'entorn de la persona; que el treball personalitzat i les tècniques d'animació sociocultural faciliten l'aprenentatge i la participació. I que el treball en grup es converteix en un espai privilegiat per a l'experimentació de les relacions sociocomunitàries.

Això sí, aquest nou model de reinserció demanda canvis. Canvis que afecten el paper dels professionals que treballen en els centres penitenciaris, especialment els funcionaris i funcionàries de presons, perquè tinguin un rol més educatiu i menys controlador. A més, també requereix una sensibilització de la ciutadania. En aquest sentit, s'ha de treballar per trencar els estereotips que envolten sempre les persones que han estat a la presó, així com perquè la societat assumeixi la seva responsabilitat en la reinserció social d'aquests col·lectius. Ara bé, tot això no serà possible sense el suport de les polítiques públiques en matèria de reinserció social.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a