Societat

La mirada transparent

LA REMOR DEL VENT

Quin és el teu patrimoni? Un péntol d'aire que es dreça entre els canyars esmicolats, un esguard esporuguit cap a l'estimball on s'ablama el crepuscle; els espiadimonis que clouen la nit del romaní, les branques salvatgines d'una palmera encastada als ulls; un cel virolat en clarejar el dia. Com podràs retre l'amoïna que et demanen pels cantons de la ciutat bagassa? Les fulles groguenques d'una tardor inexistent s'escolen sobre les voreres. Clisses la gent i vols guarir l'enrenou que els emmalalteix, aixoplugar-los-en. Travesses les mirades que els regalimen convalescents sobre les llambordes. Vols caminar fins a defallir, el teu cos assoleix el suprem abatiment. A cada pas els perceps, cal desxifrar-ne l'enigma i descordar la teranyina que els embulla el coratge. No els coneixes, però t'hi són propers, a casa t'han ensenyat que t'has de compadir del proïsme.

Al banc de la parada de l'autobús s'ha assegut una senyora al teu costat. De seguida enceta a parlar com si tu no hi fosses, tot i així, però, intueixes que les seues paraules van adreçades a tu. “La meua filla és morta”. La frase et colpeix i se t'esbatana el cor. “El succés no ha eixit a la tele”. Et tombes envers ella, un dona fregant els seixanta anys, de bellesa agitanada, cabells negres arrissats, clapejats d'encenalls blancs. Una pell que recorda els matisos de les olives. Plecs diminuts li assetgen les ulleres violàcies. Les mans, tremoloses, aferren la bossa de mà sobre la falda. Els llavis, grossos, els du massa acolorits de carmí que li ensutja les dents d'un vermell cridaner. I la dona de llàgrima congelada a les pupil·les esclata una xerrameca esfereïdora. Hi passa d'un tema a un altre. Un dolor incommensurable se li esgrana a doll. La tragèdia de la filla i la desesperació de qui sent la vida com una sacsada de ganivetades, la coïssor del plor que no acaba de vessar-se; la història amagada darrere les parets d'una casa grisenca, la vergonya. Tota esbalaïda, no saps on amagar-te. No és la primera vegada que t'enfrontes a un situació així, deus ser un imant per als desesperats. Amb prou feines si comprens aquesta barreja de sentiments.

“Sí, xiqueta, les persones són força cruels. La maldat existeix, de veritat t'ho dic. Són els éssers miserables els qui empenyen la bona gent cap a l'autodestrucció i mai ningú d'aquests assassins serà declarat delinqüent, no hi és al codi penal, jo diria encara més: els criminals són premiats. Matar persones per un caprici, quina irresponsabilitat, quina mala bava. Sempre guanyen els dolents. El vell xaruc, un mort de gana que empaita dones més joves que el mantinguen, perquè és un malfeiner. Un Iago maula mentider. Mira, ja ho deia Machado, mala gent que va pel món empestant. Ell ho va copiar d'una història d'un escriptor rus, i jo ho sé. S'hi féu amic de la casa per trencar el matrimoni. Ho tenia tot ben calculat”.

T'envaeix una superba sorpresa i et batega a les temples el dolç decaïment de la compassió. Una ment torturada que llegeix i això la fa més vulnerable. Ací tens un relat sobre la misèria humana i et dol, però no pots deixar aquesta dona sense veu. No tens massa clar quines són aquestes vivències que ha despullat davant teu, però sí que has pogut sentir com es dessagnen les seues entranyes. Després d'un silenci anguniós, ella s'alça, deixa caure les darreres paraules: “No vull trobar-me més personatges dolents a la vida, el meu cor no s'ho pot permetre.” I s'hi esvaeix entre la multitud.

Ella camina amb una gran dignitat, el cap enterc. Qui pot endevinar la realitat que la desferma per dins? Tu et quedes amb la dansa d'unes fulles d'arbre, amb el firmament obert de bat a bat i milers de ratlles blanques que algú n'escriu al damunt; amb la flaire de l'herba acabada de regar, amb la gent que et parla i et lliura la seua fragilitat. Perquè tot això és la medicina que ha d'aclucar el desconhort de hui.

Almussafes 9 novembre del 2013

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia