Societat

La societat civil empeny

Casalsrepresenta el seny i Forcadell, la rauxa. Unes característiques ancestrals dels catalans

“Artur Mas és liderat pel poble.” L'editorial del prestigiós rotatiu britànic Financial Times analitzava amb aquesta contundència el paper que està jugant la societat civil en tot el trànsit cap a la consulta. Una ciutadania que empeny des de sota, com es va demostrar l'any 2012 quan un milió i mig de persones es van manifestar per demanar la independència i van fer virar el rumb del govern català, que en aquells moments havia posat la proa al pacte fiscal.

Aquest poble del qual parla el Financial Times està configurat per centenars d'associacions que piquen pedra des de fa anys, però els dos principals estendards són Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), dirigits per dues dones, Muriel Casals (Avinyó, 1945) i Carme Forcadell (Xerta, 1956), que s'estan convertint en les icones de les reivindicacions sobiranistes impulsades des de fora del Parlament. Aquest any les dues organitzacions han reforçat els vincles i es fàcil veure Casals i Forcadell plegades en els mateixos actes defensant la consulta o el nou estat català. Un altre actor que sovint també s'afegeix a aquest duet és el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal.

Muriel Casals representa la pausa, la serenor, la tranquil·litat i el seny. El d'una entitat històrica de més de 50 anys, com és Òmnium, que fa poc no era ni de bon tros independentista, però que ha anat seguint l'evolució de molts catalans o del mateix govern, que han comprovat que l'encaix amb l'Estat espanyol és impossible i que l'únic camí és construir un estat nou o més bendit Un país normal, com resa l'última campanya de l'entitat. “El procés és inaturable (...). La dinàmica cap a la independència està prou encarrilada perquè no descarrili”, ressaltava Casals en una entrevista en aquest diari.

El canvi de xip a Òmnium es va produir l'any 2010 amb la mutilació de l'Estatut i la posterior manifestació que va organitzar i que va aplegar prop d'un milió de persones a Barcelona.

Si Casals és el seny, Carme Forcadell i l'ANC són la rauxa. Representen, doncs, les dues característiques que s'han vinculat amb el caràcter català. El yin i el yang. La combinació perfecta que molts de cops es requereix per poder encarar els reptes amb garanties.

L'ANC va néixer l'any 2012 amb un objectiu clar: aconseguir la independència de Catalunya. L'associació beu directament de les consultes sobiranistes que es van celebrar des del 2009 fins al 2012 i el seu èxit es basa en un treball en xarxa pel territori. En pocs mesos va crear una reeixida infraestructura que li va permetre muntar la manifestació independentista de l'11 de setembre del 2012 a Barcelona, la d'un milió i mig de persones. La de la mort del pacte fiscal.

Aquesta rauxa de Forcadell, que va ser exregidora d'ERC per Sabadell, li ha permès no haver de fer tants equilibris com Òmnium i ha pogut mostrar des del primer minut una versió més contundent. “Sense un estat propi estem condemnats a desaparèixer”, remarcava en una altra entrevista a El Punt Avui. Però aquest abraonament no impedeix a Forcadell emocionar-se i plorar en alguns dels seus discursos, com va passar durant la cadena humana de l'11 de Setembre.

Precisament, aquest 2013 el protagonisme de Casals i Forcadell ha anat lligat a dos grans esdeveniments que han coorganitzat: el Concert per la Llibertat al Camp Nou i la Via Catalana cap a la Independència. Òmnium va agafar les regnes del primer acte, que es va celebrar el 29 de juny, i en què unes 90.000 persones van reclamar que Catalunya pugui celebrar la consulta l'any 2014. Un festival que passarà als annals de la història de les reivindicacions nacionals catalanes i que s'afegeix a altres grans cites a l'estadi blaugrana com el concert de la Crida (1981) o el de Lluís Llach (1985).

Si el Concert per la Llibertat va fer posar la pell de gallina, el que es va viure l'11 de Setembre, sota l'aixopluc de l'ANC, és indescriptible. Una marea groga de més d'1,6 milions de catalans es van donar les mans al llarg de 400 quilòmetres, des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià. De traca i mocador.

Aquesta unitat d'acció entre Òmnium i ANC, entre Casals i Forcadell continuarà. Les dues organitzacions seguiran empenyent perquè l'executiu no defalleixi i perquè els catalans puguin votar a la consulta. Fins i tot, més d'un ha vist dots de lideratge polític en Casals i Forcadell i els seus noms sortien en algunes travesses per encapçalar una llista unitària per les europees. Totes dues, però, s'han autodescartat.

El perfil Muriel Casals i Carme Forcadell Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, les dues entitats sobiranistes més importants del país, han estret els llaços durant el 2013. Les seves dues presidentes, Muriel Casals i Carme Forcadell, s'han convertit en les puntes de llança de la societat civil que empeny la classe política en la transició nacional cap a la consulta i també han estat les cares visibles de dos esdeveniments que han demostrat que el procés és imparable: el Concert per la Llibertat al Camp Nou i la Via Catalana cap a la Independència.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.