Metecs i natius

Siga com siga, mai no deixem de ser estrangers en terra forana. Ho som, fins i tot, a casa nostra... Els naturals de Myanmar s'esforcen a atendre'ns i entendre'ns; i, encara que parlen l'anglès imprescindible per facilitar-ne la comunicació, acullen amb cordial sorpresa que maldes per parlar-los en birmà.

Un objectiu clau i clar de llur amabilitat és traure profit de les necessitats del visitant. Acostuma haver-hi una “coincidència d'interessos” entre els participants —empleats d'hotel, guies locals, cambrers, conductors de motos i thrishaws, guardians de pagodes...— que s'estén com una onada per tot el país, per molt petit que siga el llogaret. A les seues mans, qualsevol servei costa el doble que si et busques tu l'avenir. Amb tot, com el nivell de vida hi és força baix, no resulta massa carregós per a un occidental deixar-se enganyar una mica, amb l'avantatge que comporta el laisser-faire. Convé, però, preguntar sempre pel preu de tot; evitarem així sorpreses algun cop desagradables. I, amb compte! Els preus poden variar d'un dia a l'altre o d'una estona a una altra. Les creences religioses budistes tenen poc a fer en “aquests tractes comercials”, ja que, per uns pocs calerons, poden arribar “a les mans” entre ells. I tampoc no senten massa remordiments per aprofitar-se'n.

El seguiment discret de metecs i turistes pot ser un espectacle curiós i alliçonador. Quan vaig anar-hi, no hi havia massa occidentals, ni de viatge ni vivint-hi: la crisi ja ho havia assolat tot. M'hi vaig topar amb uns quants alemanys i un novaiorquès que feia classes d'anglès al sud de la Xina, però amb cap resident estranger. I encara que no en vaig poder extraure massa conclusions, hi vaig constatar de nou que el percentatge de dones viatgeres —moltes d'elles, soles— augmenta i supera al d'homes. I va a més com més joves són. Així que el vell tòpic que relaciona l'home amb l'aventura i la dona amb la llar ha deixat de ser cert. Potser no triguem massa a trobar-nos força més llibres de dones viatgeres que no pas d'homes. Tal vegada seria engrescador que els homes escrigueren més sobre les seues experiències a la llar...Amb tot, un relat de viatges no sempre coincideix exactament amb la realitat. Obstacles i perills no són pas minsos. Hi ha situacions precàries i arriscades, sobretot en països on la democràcia deixa prou a desitjar o el masclisme n'és la norma. Això per no parlar de la intransigència religiosa que, dissortadament, sempre afecta més a dones que no pas a homes.

Però, insistesc, independentment del gènere, sempre serem metecs per a ells, per molts anys que hi vivim, molt bon veïnat que hi tinguem i molt bé que parlem les seues llengües. Sempre ens hi veuran com un producte exòtic. Mentrestant, la curiositat i l'afany per conèixer i tractar l'altre seran el que ens mourà. No importarà, doncs, fer quilometres i quilometres amb autobusos destarotats, arribar a l'hotel totalment amarats de pluja, tenir girades de peu i misterioses borradures ala pell a causa de la calor, no poder rentar la roba, hotels pudents sense aigua freda ni finestres ni aire condicionat, amb toilets difícilment comprensibles, insectes passejant-se pertot... Pot arribar el moment en què anar amunt i avall canse i és quan decideixes aturar el pas, relaxar-te i gaudir del món que et volta en alguna vila al marge on reflexionar sobre la vida-igual per tot, malgrat els milers de quilometres que ens separen i les diferències de gènere, ideologia, nacionalisme, creences, estructures socioeconòmiques, béns i històries.

Potser quan deixes el país penses que són insofribles en alguns aspectes i que bé que no hi vius. Però tot acaba tornant on pertoca i, finalment, acceptem com som i el que som i potser per això decidim tornar a visitar-los un altre cop en lloc d'anar-te'n a un de nou. I esdevenir definitivament per a ells, metecs.