Societat

Menjar i beure al sud-est asiàtic

UNA TURISTA COMPROMESA

Als països del sud-est asiàtic sovint he tret la impressió que tothom menja al carrer, possiblement perquè hi ha paradetes pertot, sempre plenes i animades. I és que els natius són usuaris entusiastes d'aperitius i queixalades a qualsevol hora del dia i en aquestes graelles improvisades, a més de ser barates, és força agradable compartir taula minúscula, malgrat que els habituals siguen tan sols homes.

Competidors avantatjats són els salons de te. Encara que econòmics, qualitat i preu varien a les ciutats grans, sobretot a Yangon. Sempre estan de gom a gom i el te “ix de franc”, però convé demanar l'indi, prou superior, acompanyat de llepolies locals i forasteres, sobretot xineses i índies. Hi ha salons agosarats que ofereixen barreges de menges asiàtiques i, fins i tot, italianes i franceses. Per a qui no pot pagar-se un hotel de luxe és un lloc excel·lent per a un bon desdejuni, ja que t'hi pots injectar una dosi cabdal de carbohidrats i cafeïna que et permetrà fer-li front al dia amb entusiasme. Per als paisans, però, són molt més que un lloc on veure herbes, ja que han esdevingut institucions socials de primer ordre on es reuneixen amics, familiars, socis, empresaris i amants.

Els restaurants són tota una altra cosa: encara que el menjar no costa gaire, són vistos com una mena de “luxe”, sobretot a Yangon, Mandalay, Inle i Bagan, on estan els millors; principalment a Yangon, capital culinària del país quant a preu i qualitat —dels més barats, com ho són els bamars i els indis, als més cars, “caus” d'experimentació de xefs sense por— i varietat —plats nacionals, indis, tailandesos, vietnamites, xinesos, coreans, japonesos i, fins i tot, europeus (italians i francesos). Així i tot, és la més “centralista”, perquè ofereix poca varietat ètnica pel que fa a la quantitat. Convé tastar els productes nacionals en recintes humils, perquè ofereix la cuina més autèntica, i es poden compartir estones inoblidables amb el veïnat, ja que solen estar plens, encara que no s'hi barregen els gèneres. Altrament, la major part dels restaurants són de posat senzill i oberts a l'entrada per tal que còrrega el poc aire que li pertoca al país. Com a les paradetes n'hi ha prou d'assenyalar amb el dit allò que vols menjar i amb què condimentar-ho, si tens sort i memòria en cas d'haver-ne tastat ja en dies anteriors, tens el companatge resolt. Amb tot i això, tenen cartes en anglès. Locals gens recomanables són uns enormes recintes força tronats que ofereixen sopar i espectacle. Els llargs menús i els propietaris són xinesos. Els freqüenten gent de negocis i viatgers despistats o de “paquet turístic”.

Finalment, els residents estrangers —com ara diplomàtics— i homes de negocis i polítics —que són habitualment “passavolants”— solen freqüentar antigues residències colonials que han restaurat el luxe i l'esplendor del passat. Les més destacades són el Savoy, l'Strand i el Traders. Cadascun d'ells sol tenir algun dia especial en què preus —que són absolutament europeus—, elaboracions i ofertes apareixen com a relativament insòlits.

A taula, els usos difereixen dels nostres. Encara que solen menjar amb les mans, comencen a gaudir de les comoditats i la higiene de cullera, ganivet i forqueta. Això sí, se centren en sabors i colors; no pas en la conversa.

Quant a la vida social, és poc variada i té un tremp de caire folklòric i provincià, encara que viu i amable. Amb una intensitat notable a locals nocturns de begudes i salons de te. Però tot això desapareix ràpidament a partir de les nou de la nit en què s'apaguen els llums —als barris on n'hi ha, és clar!

En tot cas, la vida cultural més interessant se centra en els grups locals, que toquen a l'aire lliure... si no hi plou. O les representacions teatrals d'alguns grups no especialment “addictes” al poder polític.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.