Memòria fotogràfica

Els grans de cada casa des d'Olot fins a Girona recorden encara el carrilet entre les dues ciutat. Un tren que, tot i que va funcionar durant poc temps (58 anys: va arribar a Olot el 1911 i va fer l'últim viatge el 1969), va marcar moltes persones que poden explicar històries viscudes en aquell tren. Ara, gràcies a una cessió de catorze fotos dels fills de Margarida Frigolé Grau a l'arxiu de Salt, en podem recuperar una història que no és de les més recordades, tot i que sí de les més extraordinàries, i que podria haver tingut conseqüències tràgiques. El 19 de maig del 1949, unes 300 persones van pujar a un tren especial a Girona per anar a les Planes i assistir a l'aplec excursionista de Sant Pelegrí de Cogolls. Aquell tren no va arribar mai. A Salt, a l'alçada de la Pilastra (“en aquel estrecho en curva que forman la carretera y el río Ter en que el tren corre casi como suspendido sobre el agua”, explica el diari de l'època Los Sitios de Gerona) va descarrilar. Segons les cròniques, el maquinista ho va veure a venir i va fer una forta frenada. Els passatgers van sentir una sèrie de forts sotracs i alguns dels vagons es van tombar i es van precipitar al riu Ter. Abans que això succeís, el maquinista i el fogoner van saltar del tren. La màquina va quedar enfonsada; un vagó, també en part sota l'aigua i un tercer, penjat del terraplè. Els altres vagons no van caure i va ser una sort, perquè és on anaven la majoria dels passatgers, segons va explicar un dels viatgers. L'ambient d'“animació i optimisme” que es respirava en iniciar el viatge es va transformar en presses per socórrer els ferits. Ningú tenia clar quanta gent podia haver quedat sota l'aigua i tot eren corredisses. El balanç final van ser diversos ferits de caràcter lleu i un de greu, el més malparat, un tal senyor Gibert, que va quedar atrapat entre ferros sota l'aigua i va patir un xoc traumàtic amb hemorràgies. Al llarg de diumenge, va haver-hi moments en què es va témer per la seva vida, però la crònica de dimarts –els dilluns no hi havia diari– ja parlava d'una certa millora. Al senyor Gibert el va acompanyar a l'hospital una altra persona, de cognom Magaldi, que va patir un tall en una templa. Magaldi, però, va ser atès i va poder tornar a casa. El mateix dia de l'accident, les persones que en van sortir il·leses, un cop van poder tornar a Girona, van fer una peregrinació a peu fins al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, per agrair el fet d'haver-ne sortit indemnes. Uns dies més tard, es va organitzar al santuari un ofici solemne d'agraïment. La notícia que el tren havia tingut un accident es va estendre ràpidament. Tant diumenge com dilluns, van ser moltes les persones que van acudir al llocs dels fets per veure els efectes de l'accident, sobretot gent de Bescanó i de Salt.

Les causes del descarrilament no van quedar massa clares, però va córrer el rumor que havia estat un sabotatge. De fet, que el maquinista veiés que descarrilaria fa pensar que alguna cosa devia veure d'anormal a la via. La versió oficial, però, assegura que va ser pel mal estat de les vies. Fos com fos, el règim franquista no era massa procliu a admetre atacs contra l'ordre establert. Ens queden les fotos, testimoni mut dels dies posteriors de l'accident en què es van treure els vagons del riu.

La família de Margarida Frigolé ha cedit també tres fotografies molt diferents. Són del Club de Futbol Salt. Dues de l'any 1940 i una altra, d'abans de la Guerra Civil.