Societat

Sant Pau recupera la llum

coneixement Alliberat de la funció hospitalària, el tresor modernista es reinventa com a llar d'organismes internacionals de recerca

L'immens complex s'obre al turisme amb la meitat dels pavellons rehabilitats

El recinte modernista de Sant Pau ha necessitat quatre anys intensos de reformes i una inversió milionària –de moment, de 72 milions d'euros– per recuperar l'esplendor original de l'obra magna de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Vuit dècades d'activitat hospitalària en aquest immens complex de més de 35.000 metres quadrats de superfície van tocar fons el 2008 amb un diagnòstic demolidor: els experts van alertar que Sant Pau demanava a crits “una intervenció integral de restauració urgent”. En els pitjors anys de crisi econòmica, la missió s'ha complert.

Aquest dilluns, les autoritats inauguraran la rehabilitació del conjunt arquitectònic que la Unesco va declarar patrimoni mundial el 1997. La llum i el color, l'obsessió de Domènech i Montaner i de tants altres genis modernistes, han tornat a un Sant Pau que, a més de continent, estrena contingut.

La construcció del nou edifici de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau a l'extrem nord-est del solar ha permès replantejar els usos del complex històric, el de més valor patrimonial, format per dotze pavellons. En la seva nova etapa, Sant Pau serà la llar d'organismes capdavanters en els camps de la salut, la sostenibilitat i l'educació. I tots amb caràcter internacional.

Actualment, ja són set les institucions que s'han instal·lat a Sant Pau: la Universitat de les Nacions Unides, Casa Àsia, la Xarxa Mundial d'Operacions d'Aigua, l'Organització Mundial de la Salut, l'Institut Forestal Europeu, el Programa de Ciutats Resilients d'UN-Habitat, i la Xarxa Global d'Universitats per a la Innovació Global. L'òrgan de govern del recinte continua negociant amb altres organismes de la mateixa rellevància i pensa que podrà anunciar sorpreses aviat. “Cinc o sis institucions més seria perfecte per completar aquest campus de coneixement, recerca i innovació”, emfasitza Jordi Baiget, administrador de torn de la Molt Il·lustre Administració (MIA) de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en representació de la Generalitat.

La joia modernista més gran d'Europa –ocupa nou illes de l'Eixample– també serà, a partir d'ara, un reclam turístic. Sens dubte, un dels potents de Barcelona. A la veïna Sagrada Família li ha sortit una competència de primer ordre. A partir de dimarts, Sant Pau s'obrirà al públic i, en sintonia amb el monument inacabat de Gaudí, aprofitarà els ingressos de la taquilla per seguir les obres als pavellons.

N'hi ha sis de completament rehabilitats: Sant Jordi, Santa Apol·lònia, Sant Leopold, Sant Manuel, Nostra Senyora de la Mercè i el de l'Administració, l'edifici principal i arquitectònicament més ric, que s'ha reconvertit en un centre de reunions i esdeveniments. Deu sales amb diferents capacitats estan disponibles per a lloguers. Una altra font d'ingressos.

I és que els responsables de Sant Pau calculen que encara fan falta 35 milions per completar la rehabilitació. Queden sis pavellons per recuperar, tot i que en dos ja s'hi està actuant. Un d'aquests, el de Sant Salvador, estarà llest d'aquí a un any i tindrà ús museístic vinculat al modernisme. En una segona fase encara desdibuixada, caldrà afrontar la flota de pavellons –15– que va gestar Pere Domènech i Roura a partir del 1923, l'any de la mort del seu pare, Lluís Domènech i Montaner.

Fa només quatre anys, el centenari Sant Pau patia un estat de degradació molt greu. “Alguns pavellons estaven a punt de caure”, recorda Baiget. De fet, el 2004 ja hi va haver un primer avís: es va ensorrar la cúpula del pavelló de la Mercè, una tragèdia que va causar una desena de ferits. La cúpula llueix ara preciosa.

12
pavellons
dels 27 del conjunt són de Domènech i Montaner.
107
milions d'euros
és el pressupost de la rehabilitació, amb 72 milions ja invertits.
3
milions de pessetes.
El recinte es va construir amb una donació del banquer Pau Gil.
90
arquitectes
han col·laborat per tirar endavant el projecte.

Tres setmanes de jornades de portes obertes

Dimarts que ve comencen tres setmanes de jornades de portes obertes al complex modernista de Sant Pau. A partir del 17 de març, ja s'haurà de pagar entrada: 8 euros la visita lliure, i 14 la guiada. Estarà obert tots els dies de la setmana. Hi ha descomptes per a diferents col·lectius i una tarifa especial per als veïns, que en alguns casos fins i tot és gratuïta.

Els barcelonins descobriran un nou Sant Pau que pràcticament no té res a veure amb aquell hospital que, per necessitats òbvies, havia anat emmascarant l'arquitectura originària. Tots els afegits s'han enretirat i, per no haver-hi, no hi ha ni radiadors ni aire condicionat. S'han construït uns 400 pous de més de cent metres de profunditat que garanteixen les necessitats tèrmiques dels pavellons.

Sota terra hi passen moltes coses a Sant Pau. La xarxa de túnels que connecten tots els pavellons ha quedat espectacular després de la reforma. Els visitants podran recórrer un petit tram del llarg quilòmetre de galeries subterrànies.

De fet, el cert és que tampoc tindran accés a tots els pavellons. Alguns, en ser ocupats per organismes de tant alt nivell, estan regits per normes de seguretat molt estrictes. I té la seva lògica, ja que interferirien la feina dels 200 treballadors que a hores d'ara ja hi ha al recinte, una xifra que, d'aquí a pocs anys, es podria multiplicar per deu. Cadascú tindrà la seva pròpia entrada per no molestar-se. Els turistes hi accediran per una de les portes laterals del pavelló de l'Administració. Visitants i empleats només coincidiran a les zones enjardinades.

La visita començarà, doncs, a l'Administració, en un primer espai expositiu on hi ha una maqueta, una taula interactiva i un audiovisual. Després es farà un passeig per la sala hipòstila, d'una bellesa corprenedora, i s'accedirà als túnels, des d'on se sortirà al passeig central. Es farà un tomb pels jardins i cap al pavelló de Sant Rafael. D'aquí s'anirà al vestíbul de l'Administració i, tot seguit, al pavelló de Sant Jordi. La visita lliure acabarà a la botiga. La guiada és més llarga i s'estén per altres sales de l'Administració.

I quants visitants s'esperen? “No volem una sobrepoblació de turistes”, assegura Baiget, que situa la xifra màxima en 120.000 persones l'any. Altres fonts properes a la institució, però, calculen que l'any que ve ja podrien ser 400.000: “No ens enganyem: això tard o d'hora acabarà sent un negoci.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a