“El reg és l'excusa per transvasar”

El transvasament és entre conques i aquest pla no el pot preveure perquè és exclusiu de la conca de l'Ebre. Però prepara la reserva d'aigua per fer els transvasaments en una segona fase, que serà el Plan Hidrológico Nacional (PHN). Aquest pla de conca és el requisit previ per crear els excedents d'aigua que justificaran el transvasament.

El pla de l'Ebre finalment s'ha aprovat el 2014. Ara es farà el gran Pacto Nacional del Agua i, a final d'any, el Plan Hidrológico Nacional, on redistribuiran el que anomenen “excedentes” de les diverses conques i l'única que surt excedentària és l'Ebre.

Sí, perquè augmenta les hectàrees de regadiu en mig milió més. A més, aleshores el cabal ambiental es xifrava en 100 m³/s, i ara en 80-90. I no podem oblidar que el cabal del 98 era més abundós que el que baixa pel riu el 2014 perquè es redueix un 10% anual pel canvi climàtic i per la sobreexplotació.
La filosofia és la mateixa: deixar al mínim el volum d'aigua destinada a objectius ambientals i continuar augmentant l'extracció per a regadiu. El regadiu és l'excusa per iniciar una nova etapa de transvasament. La paraula desapareixerà del diccionari del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient i passarà a denominar-se interconnexió de xarxes o transferència de recursos entre bancs d'aigua. Canviarà el llenguatge per confondre la gent.

El regadiu és l'excusa. No la volen per a regadius. Les 465.000 hectàrees noves de regadiu no es poden realitzar. Les acabaran destinant a abastament, urbanisme, indústria, etc.

A les Terres de l'Ebre serà àmplia, llarga i profunda. De moment, ens dedicarem jurídicament a qüestionar el pla a l'Estat i reclamar l'atenció de la CE perquè analitzi si compleix les directives europees. I abans de Setmana Santa convocarem una mobilització social a les Terres de l'Ebre.

El Segarra-Garrigues és una estafa al territori de Ponent. No està fet per regar, sinó per transvasar. És el mateix esquema que vam viure el 1980 amb el minitransvasament a Tarragona. Lleida haurà de decidir si vol que el seu futur sigui vendre aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La preocupació no és si ens donaran suport o no, sinó quin és el model de país que volem.

Nosaltres confiem en la mobilització social i en la pressió política, però sobretot en la via jurídica i en Europa, perquè s'incompleixen normatives. Els partits catalans han de decidir si assumeixen o no la defensa de la integritat del territori i del Delta.