Societat

Les entitats volen un acord de país contra la pobresa

Preocupació per l'increment de l'escletxa entre els més rics i els més pobres

Les ONG socials s'ofereixen a treballar amb el govern

Clam unànime a favor de la renda garantida de ciutadania

“Si volen, poden.” Això és, en resum, el que van anar a dir ahir al Parlament els representants de les 31 entitats socials, de defensa dels consumidors, sindicats i moviments socials convidats a la reunió preparatòria del ple monogràfic sobre pobresa i desigualtat que s'hi farà demà. I es va sobreentendre el “no valen excuses”. Amb més o menys contundència, un rere l'altre van agafar el micròfon i van tocar el crostó als diputats i amb arguments els van avisar que el futur de molta gent i principalment dels col·lectius més vulnerables és a les seves mans. “Cal un acord de país de lluita contra la pobresa”, va reivindicar la presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, proposta que van secundar molts dels altres participants.

A primera fila, diputats dels partits convocants de la trobada –el PSC i ICV-EUiA–, però també de la CUP i d'ERC. Al principi de la sessió també hi va ser present CiU. Els diputats van haver de sentir algunes queixes pel fet de no poder parlar en el ple monogràfic, però sobretot van haver d'entomar alertes en el sentit que hi ha col·lectius vulnerables que estan molt al límit i que n'hi ha que no ho estan tant, però que si no s'actua i no es prenen mesures urgents també hi acabaran caient. Al Parlament es van sentir ahir durant una estona les veus de les que els polítics anomenen “les entitats de trinxera”, que els van recomanar que actuïn per aturar un sistema que fa que la diferència entre els més rics i els més pobres sigui cada dia més gran.

La reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) perquè sigui una prestació eficient i arribi a tothom que compleix els requisits; crear ocupació; facilitar l'accés a l'habitatge digne; mesures de suport a les llars sense recursos amb infants; fomentar la igualtat educativa, tant en l'àmbit reglat com en el lleure, i prendre mesures per treure del carrer o de l'infrahabitatge les 3.000 persones que hi viuen són algunes de les propostes que les entitats demanen que es prioritzin. Cadascuna des del seu àmbit, va plantejar solucions.

Davant de l'evidència que més del 19% de la població està en situació o risc d'exclusió, mentre que el percentatge puja al 24% entre els menors de 16 anys, una de les mesures transversals més reclamades ahir va ser la instauració de la renda garantida de ciutadania, una prestació al voltant dels 664 euros per dotze pagues a l'any per garantir que tothom tingui uns ingressos per sobre del llindar de la pobresa. “El Parlament té l'obligació de remoure el que calgui perquè la igualtat entre les persones sigui real i efectiva”, va plantejar Sixte Garganté, en nom de la comissió promotora de la ILP per una renda garantida. Va recordar que més de 121.000 signatures han dut la proposta a la cambra catalana i, pel que fa a recursos, va assegurar que costaria el que aquest any la Generalitat pagarà en interessos a les entitats bancàries. La seva proposta: que el govern decreti una moratòria per al pagament dels interessos bancaris.

Col·laboració

“Les noves polítiques socials passen per articular l'acció de govern amb els moviments socials, el tercer sector i la proximitat del món local”, va plantejar la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras. Aquest va ser un dels molts oferiments als diputats. El tercer sector sap que l'acció social implica la complicitat entre tots els implicats, i més en un moment en què “la pobresa és cada dia més intensa, extensa i severa”, en paraules de Guiteras. “És inacceptable que un país ric no trobi solucions per donar una vida digna a tothom”, hi va afegir Crespo, que va acabar amb un desig: “Espero que els diputats estiguin molt il·luminats per solucionar aquest problema.”

Des del Col·legi d'Educadors Socials, Pepín de la Rosa va advertir de l'augment del nombre de treballadors pobres, i va insistir que la salut, l'educació i els serveis socials són “responsabilitat de les administracions” i “necessitats de país”. En una línia semblant, Josep Lluís Franco, de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), va avisar que “a fora hi ha una realitat molt dura i molt crua que no es resol amb polítiques assistencialistes, sinó amb accions de govern”. Una realitat que va explicar en primera persona Manuel Sales, d'una associació d'aturats de l'Hospitalet de Llobregat: “La pobresa econòmica és molt dura, però la falta d'autoestima i les ganes de no sortir de casa encara ho són més.”

Cent mil pisos buits i 3.000 persones dormint al ras són les dades que va aportar Ferran Busquets, d'Arrels Fundació, que considera que aconseguir eradicar els sense sostre seria “un indicador de qualitat de la societat del país”. Rafael Ruiz de Gauna, de la Fundació Pere Tarrés, va advertir que el 40% dels infants dels seus centres oberts viuen en famílies que han d'acudir al Banc dels Aliments per poder menjar , i alhora va avisar que augmenten els problemes de salut mental entre els infants. També com a coneixedor de la infància vulnerable, Enric Canet (Casal dels Infants) va apuntar que “hi ha un gran forat entre el món polític i el món social”, i el president de la Fedaia, Jaume Clupés, va resumir que la pobresa és “un fracàs de tots”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.