salut
El pacte nacional per la salut veu la llum coix de suport
Tots els partits, excepte CiU i ERC, i els sindicats s'han negat a subscriure'l
El document s'elevarà al Parlament
De les 27 organitzacions que l'any passat van integrar el grup de treball que havia d'elaborar un document de bases per a un pacte nacional de salut, només una quinzena han signat, finalment, la proposta que es farà arribar al Parlament. Entre els partits polítics, només CiU i ERC han subscrit els 83 punts que inclou el document. La resta de formacions (PSC, ICV-EUiA, PP, C's i CUP) han anat retirant el seu suport a mesura que avançava el procés del debat. Tampoc els sindicats convidats a participar-hi (CCOO, UGT, Sindicat de Metges i el sindicat d'infermeria Satse) ni la patronal de centres sanitaris privats ACES s'han adherit al document.
Va ser el conseller de Salut, Boi Ruiz, qui el febrer de l'any passat va proposar la creació d'un espai de diàleg que permetés arribar a un acord entre els partits polítics i els principals agents del sector per tal de preservar el sistema sanitari públic de la “confrontació política permanent”. Però el document respon també al compliment d'una moció que el Parlament va aprovar uns dies després, que instava el govern a disposar en el termini màxim de 6 mesos d'un document de bases per al Pacte Nacional de la Salut per a la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic i universal de Catalunya.
Accés universal
El primer punt del document, que ha coordinat l'economista Pere Ibern, defineix el sistema sanitari català com un sistema nacional de salut que garanteix l'accés universal de la ciutadania als serveis. Una concepció que ratifica la vinculació entre ciutadania i dret a la salut, en contra de la tendència actual del govern espanyol de lligar el dret de cobertura sanitària a l'afiliació a la Seguretat Social.
Però són els apartats relatius al catàleg i a la prestació de serveis on més han xocat els punts de vista dels integrants del grup de treball. Per exemple, en el punt que deixa la porta oberta al copagament per accedir a determinats serveis (sempre segons nivell de renda, excloent la població vulnerable i sense que esdevingui una barrera d'accés).
Els partits d'esquerra i sindicats també han qüestionat que el document no hagi inclòs la necessitat d'assumir un compromís perquè la partida pressupostària sanitària sigui preferent ni tampoc una defensa ferma del sector públic.
Un altre element polèmic del document és el que reconeix als hospitals de la xarxa pública la capacitat per prestar activitat privada en paral·lel, tot i que alerta de la necessitat de regular estrictament aquesta pràctica. La patronal ACES considera que aquestes pràctiques són competència deslleial envers el sector privat.
El text també planteja la possibilitat d'introduir preus públics per a serveis exclosos del catàleg, mesura pensada per a persones amb pocs recursos.