El TSJC ordena aplicar ara el 25% de castellà

El setge al model lingüístic català s'estreny. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats pel Departament d'Ensenyament i pels responsables de cinc escoles, i les respectives associacions de pares i mares, per no fer efectiva la resolució que el mateix TSJC va dictar el gener passat a petició d'alguns pares, que obliga aquests centres a donar el 25% de les classes en castellà.

La resolució, difosa ahir, és d'aplicació “immediata”, segons van indicar fonts del mateix tribunal sentenciador, la secció cinquena del contenciós administratiu del TSJC, malgrat que encara es pot presentar un recurs al Tribunal Suprem.

En la interlocutòria, el TSJC afirma que “el català és el centre de gravetat del sistema educatiu sempre que no es privi el castellà de la condició de llengua vehicular, tal com afirma el Tribunal Constitucional”. Hi afegeix que “ningú discuteix la competència de l'administració educativa catalana”, en fixar l'ús de les llengües de comunicació a l'ensenyament, però que aquesta administració, és a dir, la conselleria d'Ensenyament, “està obligada” per distintes resolucions del Suprem, des del 2010, a fixar les matèries que s'impartien en castellà per als fills dels pares que ho havien reclamat. “Però com que l'administració demandada no va complir aquest requeriment, se li exigeix per via judicial”, afirma el TSJC per justificar que va fixar la quota del 25% el 30 de gener.

Amb tot, el TSJC conclou que la quota fixada “és d'escassa entitat i molt fàcil de complir”. Ho exemplifica amb xifres: “De les 25 hores lectives, unes 6,25 hores setmanals haurien de ser en castellà en una assignatura troncal.”

Com en els processos anteriors, el Departament d'Ensenyament tornarà a recórrer contra la decisió del TSJC: presentarà un recurs de cassació al Suprem (té deu dies per fer-ho) i en demanarà la suspensió. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va considerar ahir que la nova interlocutòria dóna un mes de marge per aplicar o no la mesura, ja que és aquest el termini que l'alt tribunal va donar en la interlocutòria del gener. Amb aquest escenari, doncs, els cinc centres afectats arribarien fins al 5 de juny, a pocs dies del final de curs, sense haver d'aplicar el 25% de les classes en castellà.

Ensenyament esgrimirà, entre altres arguments, el contrasentit de canviar el règim lingüístic dels centres amb el curs quasi acabat. “Què hauríem de fer amb els llibres de text, per exemple?”, es va preguntar la consellera.

L'estratègia jurídica davant el nou envit es començarà a discutir, juntament amb els centres afectats, dimecres. “Anirem pas a pas”, va advertir la consellera Rigau, que, tot i que no va descartar portar el cas al Tribunal d'Estrasburg, no va voler avançar esdeveniments fins que la justícia no faci un altre pas, i va recordar que, al setembre, quan s'hagi d'aplicar la llei Wert, es “generarà un nou marc”. “Caldrà veure quin marge de flexibilitat deixa la normativa”, va dir.

El que sí que va voler deixar clar la consellera és que en el sistema educatiu de Catalunya “el castellà no és una llengua residual”, com demostra el fet que ja hi ha escoles que fan assignatures no lingüístiques en castellà perquè així ho van acordar en el seu projecte lingüístic, i que, en cap cas, es deixarà de “defensar el model d'escola catalana”.